Fa uns dies ha esta notícia que una jove eslovena es va amputar el braç per poder cobrar les assegurances prèviament contractades. Sense dubte auspiciat per les companyies asseguradores, s’ha afegit en el relat dels fets que la pena a que es pot enfrontar per aquesta acció, si es considera que ha estat un delicte d’estafa, són uns vuit anys de presó.
És evident que la dificultat (el calvari!) de qualsevol assegurat per cobrar indemnitzacions en accidents realment produïts té a veure, no sols amb el guany buscat per aquestes grans corporacions que en altres llocs del món són la ma que mou el bressol en la cobertura de la salut, sinó també amb el perjudici que els hi genera la malícia d’alguns en fer passar per trist atzar el que en realitat és fruit de la intenció. Però més enllà del perjudici col·lectiu que accions d’aquest tipus causen, fora bo preguntar-se què pot empènyer algú a mutilar-se per aconseguir diners i sobre tot si qualsevol s’hi pot llençar per aquest pendent terrible amb la sola intenció del lucre.
Ja altres cops havia sentit dir de persones que es llencen a les vies de circulació per ser atropellats i aconseguir una pensió d’invalidesa, de suïcides que simulen accidents per deixar cobertes les necessitats de la seva família, o de donants d’òrgans en mercats sinistres que comencen allà on algú ven la seva sang per treure’s uns calerons o l’esperma que el pot fer pare de tota una generació. Però en el cas conegut tan recentment, la jove de 21 anys en un país civilitzat, Eslovènia, rep l’ajuda de tota la família per aconseguir consumar l’estafa, que passa per serrar-se el braç i fingir-ne un accident. Es tracta doncs d’una mutilació on els pares o els germans s’hi avenen a ajudar-la!
Tres anys enrere un agricultor de Castelló ja havia fet quelcom semblant, però en solitari, per afrontar els deutes que arrossegava en la seva hipoteca. Va ser condemnat a anys de presó per haver simulat un accident amb l’amputació (aquesta sí, real) d’una mà que va cremar dins del cotxe al costat del qual va ser trobat pels serveis d’emergència fumant-se una cigarreta. A la presó i mutilat..
Per què descric les situacions? Perquè sí, podem imaginar i fins i tot doldre’ns la desesperació en la ment de qui pren una decisió d’aquesta mena, i a ben segur que tant aquí com en aquells que mantenen viva la persona pensionista que fa temps han enterrat, hi hauria més d’una circumstància per entendre com s’arriba a aquest punt. Però enxampats com han estat en l’engany, una acaba pensant que hi ha gent que ni a aquest preu és capaç de fer un negoci que, en tot cas i just pel preu, mai podria haver estat rodó. Fins i tot per delinquir, i potser encara més en aquest cas, cal tenir un cert nivell d’intel·ligència. L’ètica, per suposat, cau d’un altre costat. De fet oblidar-se’n és transversal a asseguradores i assegurats.
