Innovació i Polítics

"Noves situacions que obliguen a canviar els esquemes d'anàlisi, deducció i actuació, sense oblidar la importància del respecte i valoració de l'altre i de tot allò que és públic"

Fa uns dies vaig assistir a una reunió de treball encaminada a identificar necessitats socials que no tenen resposta, o no estan adequadament cobertes, ja sigui pel sector privat o pel sector públic. Una tasca que obligava, per un costat, a acceptar l'obsolescència de molts dels models de prestació de serveis i de producció actuals; i per altra, que la societat amb rapidesa s'ha endinsat en un camí de canvis que la condueix a variar la forma d'analitzar les situacions, de configurar les opinions i de conèixer a persones, i a la vegada, de voler ser el protagonista de la presa de decisions quant al seu futur. Noves situacions que obliguen a canviar els esquemes d'anàlisi, deducció i actuació, sense oblidar la importància del respecte i valoració de l'altre i de tot allò que és públic.

A l'inici de la reunió el moderador va enquadrar la sessió de treball en el context de la iniciativa de la Comissió Europea denominada "Unió per la Innovació". Una iniciativa que explica la importància de la Innovació Social com la via per identificar noves formes per aportar solucions als nous reptes de la societat. La seva intervenció va obrir un debat, en el qual s'evidencia la necessitat d'acceptar que els desafiaments actuals obliguen a posar en segon pla els models d'anàlisi emprats i a treballar i actuar amb nous coneixements, tot sovint no assimilats, i noves habilitats no suficientment experimentades. Afrontar els nous desafiaments obliga a potenciar la capacitat d'assumir risc, d'acceptar la incertesa, de fomentar i facilitar l'emprenedoria, a entendre el fracàs com a preludi de l'èxit, en valorar la innovació i el treball dels científics. Tot un conjunt d'aspectes que malauradament han estat menystinguts i ignorants per amplis sectors de la societat actual en molts llocs del planeta.

La reunió va evolucionar sobre aquells aspectes associats a un desenvolupament sostenible, al problema de l'obsolescència dels coneixements dels graduats universitaris avui en l'atur, en la baixa dotació de capital humà que té el país amb respecte a altres regions europees i als models i costos de prestació de serveis sanitaris. La reunió va voler identificar vies per la participació col·lectiva en el desenvolupament de noves solucions i l'avaluació de l'eficàcia de les mateixes, tot assumint que la identificació de les solucions té que efectuar-se involucrant als grups socials, que sofreixen les problemàtiques i, conseqüentment, a qui la solució va adreçada.

Uns dies després, rellegint els documents de la reunió, he pensat que darrera del projecte de "Unió per la Innovació", hi ha la voluntat d'entomar la requerida transformació social. Un procés fonamentat en la innovació com instrument de canvi, igual que el que varen endegar les empreses capdavanteres fa anys. Un procés de innovació entès com eina per treballar des de la demanda i no des de l'oferta, com procés per superar l'obsolescència i millorar i créixer per garantir el futur. Un mètode de treball que s'arrela en l'intercanvi d´informació i coneixements i en el treball multidisciplinari des de la heterogeneïtat. Una tasca que requereix que la participació col·lectiva i el foment dels flux bidireccional de les idees, de baix cap a dalt i viceversa.

La iniciativa europea posa en evidencia el model obsolet i tancat en que s'han mogut, des de fa dècades, els criteris quant a identificació de les necessitats socials i planificació de les solucions. Una problemàtica que la crisi i l'endeutament exagerat ha posat en evidencia. Les empreses fa temps que van endinsar-se en la innovació, ara la societat, amb o sense recolzament de la Unió, ha iniciat el seu camí, l'observació de la realitat ho evidencia. Però en aquest canvi el que segueix ancorat en el passat és la política.

Les Administracions estan frenades per una xarxa legislativa obsoleta i els òrgans de representació condicionats per uns partits polítics que es resisteixen a perdre privilegis i en persones que actuen analògicament sense entendre que la societat avui és digital. La democràcia indirecta ja no es suficient. Els ciutadans volen més democràcia directa. Volen actuar col·lectivament com ho fan en les relacions personals: agrupant-se, opinant, participant i decidint, tot acceptant la majoria i l'opinió de l'altre. La societat vol renovació, transparència, coresponsabilitat, compromís i cares noves amb idees i propostes diferents.

No saber lleigir els fets i enténdre les noves realitats, tancar els ulls i creure que tot tornarà a ser com abans de la crisi, és no entendre que estem en el tercer mileni, i que el retorn al passat es impossible, seria robar el futur als joves i obrir la porta a l'abisme de la demagògia i els totalitarismes.

Les empreses han innovat per competir i projectar-se al futur, la societat civil ha entès el desafiament i acceptat el repte. Manca que les Adminsitaracions assumeixen la necessitat d'innovar, de redefinir-se. Cal entendre que el futur sols esdevé esplendorós quant la terna societat civil, empresa i administració treballa sincrònicament, assumint cadascun les seves responsabilitats i rols. Fer-ho, innovar en política és al meu entendre imprescindible i inajornable, perquè aquesta és una responsabilitat col·lectiva.

 
 

Comentaris