Fins no fa gaire podíem dir que Iniciativa per Catalunya ha estat una soci còmode. De fet, Joan Saura s’ha prestat més d’un cop a fer-li la feina bruta al president Montilla, com quan va ser ell qui va pactar la pròrroga del termini de l’Estatut i a canvi va evitar la incòmoda compareixença de Zapatero al Congrés. Però Iniciativa intueix que la seva entrega – o la seva disciplina governamental, si es vol dir d’una altra manera- l’amenaça de passar-li factura. A més a més, Joan Saura ja no està sol a l’hora de valorar el preu que estan disposats a pagar, ja no decideix discrecionalment i ha de fer equilibris entre els líders joves que aspiren a succeir-lo i els sectors crítics que van apareixent entre els quadres municipals. Potser per tot plegat han anat marcant distàncies amb els altres partits del govern i marcant perfil propi. Ahir mateix el conseller Maragall denunciava, desprès que ICV s’hagi desmarcat de la LEC, que els ecosocialistes n’estan fent un gra massa. Què pot passar si, com ja ha insinuat Joan Saura, cada membre del tripartit pren una posició diferent sobre l’acord de finançament? Ja ho veurem, però de moment el que tenim és una situació d’inestabilitat que incapacita l’executiu.
- CA
