Informació per contagi

"Finalment l'Ebola tornarà a colpejar i quan torni a picar la porta d'Europa hi pararem atenció; i quan arribi el 27S entendrem el valor de l'aposta decidida i necessària que han fet Govern i oposició. Potser llavors ens retraurem els silencis inoportuns en un cas i el soroll interessat en l'altra"

L'Institut Pasteur de París ha llençat una alerta després d'enllestir l'estudi que confirma les mutacions de l'Ebola. Hi ha participat una investigadora catalana i ens explica com els ha sorprès el poc impacte que ha tingut la notícia. Han passat de les rodes de premsa multitudinàries amb mitjans d'arreu del món, a lluitar perquè aparegui als mitjans aquesta informació encara que sigui allunyada de les portades.

És veritat que l'alarma de l'Ebola s'ha sobredimensionat molt per sobre del que implica la seva propagació –poc més de 22.000 infectats dels quals n'han mort uns 9.000- si la comparem amb l'impacte de malalties com la malària o afectacions atàviques com les diarrees que multipliquen per milers les xifres de l'Ebola. Malgrat això, el descobriment dels investigadors de l'Institut Pasteur no és gens menor perquè precisament alerta que les noves mutacions d'aquest virus permetran que el contagi sigui encara més fàcil i que els índexs de mortalitat augmentin.

A casa nostra hem viscut la segona part d'un acord imprescindible per abordar amb certes garanties d'estabilitat els mesos que resten fins el 27S. Convergència i Esquerra han omplert de contingut l'escenificació de Palau del dia 14 de gener i han posat fil a l'agulla per ajustar uns pressupostos que malgrat l'espoli fiscal miren d'adaptar-se i d'entendre la situació social política del país. Amb una pressió enorme i amb mitjans escassos, Govern i oposició fan un nou exercici de responsabilitat i donen la cara en el marc d'un sistema autonòmic esgotat i obsolet per arribar, precisament, a uns comicis que han de posar el punt final a l'autonomia i optar per la independència. El fracàs hauria estat un no-acord i per difícil que sigui el moment actual, aquell acord és una victòria. Mal que pesi a qui els plau el desacord.

És una aposta imprescindible i necessària però és, també, una aposta arriscada i amb un alt cost polític per a totes les parts que hi participen. Però no és prou notícia o, en tot cas, sembla una notícia menor. Pesa més la carta setmanal d'un autèntic outsider de la política catalana, la darrera declaració d'aquesta o aquella formació que ha fet un joc de paraules aparentment enginyós i que s'adapten de forma convenient a les fílies i fòbies de cada mitjà.

Finalment l'Ebola tornarà a colpejar i quan torni a picar la porta d'Europa hi pararem atenció; i quan arribi el 27S entendrem el valor de l'aposta decidida i necessària que han fet Govern i oposició. Potser llavors ens retraurem els silencis inoportuns en un cas i el soroll interessat en l'altra.

Serà el moment, potser, de fer autocrítica: el mapa de mitjans és tan ampli i les fonts d'informació tan diverses i accessibles que no ens hauríem de permetre informar-nos només per contagi, per modes o per inèrcies. Els reptes col·lectius, locals o globals, requereixen una ciutadania informada, activa i intel·ligent. Potser en altres latituds hi ha raons que expliquen perquè no és així, però en el nostre entorn immediat tenim poques excuses perquè no ho sigui.

 
 

Comentaris