Infidels

"En el fons tornem a votar Sí o No i la diferència entre votar a uns o altres dependrà, com deia, de la intensitat dels plantejaments"

No us poseu nerviosos que tot i aquest títol parlarem de política. Aquests dies estem vivint (periodísticament) de titulars a base de querelles, fiscals, enquestes i complicades coalicions. Poca política real. Vaja, que encara estem paint el 9N i, el més important, les seves conseqüències. Sembla que avui tindrem notícies importants al respecte el futur a mig termini però a hores d'ara tothom sap ja que, sigui al gener o al febrer, ens tocarà tornar a passar per les urnes. Urnes de plàstic. De les "legals". Les que només accepten una lluita política i no jurídica. I davant d'aquest panorama els mitjans de comunicació suquen pa perquè aquestes eleccions al Parlament de Catalunya tenen tota la pinta de ser d'infart.

El sobrenom de plebiscitàries o refrendàries ja les revesteix d'una transcendència especial però el joc d'aliances i la possibilitat (o necessitat) de fusionar llistes encara és més llaminer. Jo sóc dels que pensa que això de la llista unitària (CiU ERC) no acabarà passant tot i que es perceben certes ganes des de l'ANC i "la veu del carrer". Recordeu els crits d'Unitat? Bé, tants motius té CiU per voler aquesta llista com ERC per no acatar-la. Hi haurà gent que buscarà "culpables". Sempre n'hi ha. També hi haurà gent que lluitarà perquè, passi el que passi, no retrocedeixi l'empenta que ara té el sobiranisme. I també sóc del parer que ni Mas ha sortit tan reforçat del 9N ni Junqueres està tan moix com algun volen fer veure. En tot cas anar, per separat amb un paraigua conjunt, elements comuns al programa, i picades d'ullet quatribarrades crec que no serà cap drama. Fins i tot pels que criden Unitat.

Ara bé, aquestes eleccions seran les primeres on directament i gairebé exclusivament el tema serà la independència. Les caselles del pacte fiscal i la consulta ja les hem passat. D'acord que encara hi ha crisi i retallades i Barcelona World i la llei Wert però qui esperi treure vots amb això crec que s'equivocarà. S'haurà de parlar d'independència. Sense embuts. Del com. Del quan. Les formacions que mostrin indefinicions i ambigüitats sobre aquest tema perdran vots. Ho faran perquè en aquests comicis hi ha molta predisposició a la infidelitat. Ja no val allò de jo sóc de CiU, jo sóc de ICV o jo sóc socialista... En el fons tornem a votar Sí o No i la diferència entre votar a uns o altres dependrà, com deia, de la intensitat dels plantejaments. O sigui, perdran les mitges tintes, la puta i la Ramoneta i els que tiren la pilota endavant sense saber si hi ha camp per córrer.

Per últim, no puc deixar de mencionar l'altre tema estrella. I no, m'és igual a qui hagi entabanat el Petit Nicolàs... Em refereixo a Podemos. El nou Papus de la democràcia que se'ls ha de menjar a tots! Potser sí que a Espanya ocupen un lloc que IU havia deixat buit i arrepleguen un descontent galopant però tinc els meus dubtes que a Catalunya tinguin l'èxit que se'ls augura. L'enquesta del Periódico els donava 20/21 diputats. Vaja, el mateix resultat que ERC a les passades eleccions. De veritat? No ens passem una mica? Tants infidels als partits que ara hi ha al Parlament veuen? A veure, jo no sóc ningú per jutjar una enquesta feta amb una mostra de 800 persones. Però quan aquest mateix sondeig li dona al PSC una pujada de 3 o 4 escons al PSC em permetreu pensar que tot plegat grinyola una mica, oi?

 
 

Comentaris