Des que Artur Mas va anunciar que, en el cas que arribi a president, tindrà un executiu format pels millors, molts ja s’hi veuen. És evident que anunciar-ho va ser una bona jugada electoral, tot i que ha aixecat tota mena d’expectatives a l’entorn convergent. Les Doc Sessions es van convertir en una galeria de personatges que van pensar que eren la millor ocasió per deixar-s’hi caure i fer relacions polítiques. Llàstima que alguns passessin desapercebuts, com el fugaç conseller Manuel Balcells, a qui ben pocs van reconèixer entre el públic.
La pregunta que es fan tots és: quants independents ha pensat Mas posar al Govern si finalment és investit? Hores d’ara ni ell ho sap, tot i que té alguns noms escrits en post-its mentals que, lògicament, no pensa dir a ningú. I ningú és ningú.
Alguns periodistes han parlat d’un consell executiu format per sis consellers de CDC, tres d’Unió Democràtica i tres independents. És possible i és raonable, perquè amb aquesta fórmula els democristians no perden quota de poder i és Convergència qui assumeix la queixalada dels independents.
Una altra informació indica que Artur Mas podria ser més ambiciós i crear un govern triparitari, si se’m permet l’expressió: quatre consellers de CDC, quatre d’Unió i quatre independents. Aquesta possibilitat té un escull evident, i és que el sacrifici dels convergents seria immens i hi ha molta gent esperant que els caigui algun càrrec (de fet també són munió els antics càrrecs convergents que de cop i volta han recordat que militen a CDC i s’han deixat caure per les Doc Sessions). Si arriba el cas serà feina de Mas tallar les ambicions de molts militants, i sens dubte tindrà la legitimitat per imposar la seva idea.
