El passat 2 de novembre, 7 secretaris i secretàries nacionals de l’Assemblea, entre ells 3 membres del seu comitè permanent, decidíem dimitir. Els motius però, no vénen al cas en aquests moments i com vam dir al comunicat, no volem desprestigiar, criticar o crear mala maror en el sí de la entitat. Cadascun de nosaltres, els de dins i els de fora, teniu prou criteri per valorar el que succeeix en el seu si.
El fet és que els 7 dimissionaris hem optat per fer el que ja veníem fent des de fa anys, seguir treballant per la independència de Catalunya. Hem valorat les fortaleses i allò que podem aportar al moviment, també les debilitats i amenaces, i una vegada posades a la balança, creiem que tenim molt a aportar a un projecte de nova creació.
Portem des del primer dia reunint-nos amb partits extraparlamentaris, també algun que ja està al Parlament, organitzacions de tota mena i diferents entitats. Hi ha molta coincidència en el fet de que pensem que les properes eleccions del 14-F poden ser una de les darreres oportunitats per aquesta generació de veure la nostra nació lliure. Creiem que el 14-F és un caixa o faixa, que és imprescindible guanyar per no perdre-ho tot, que o entrem al Parlament i obrim una escletxa, o és la fi, al menys per una o dues generacions.
Hi ha hagut qui no ho ha llegit així i ha preferit fer una carta de futur al reis, altres han optat per callar i uns quants per intentar-ho de nou. Els actuals partits del Parlament han tingut 3 anys per fer efectiva la declaració d ́independència del 2017 i ja en veieu els resultats. Per por, per incompetència, per impotència o per absoluta manca d ́interès, no s’ha dut a terme. No hem reaccionat ni tant sols quan es va inhabilitar al MHP Quim Torra per una pancarta. La majoria de la nostra clase política és incapaç de moure’s de la comoditat de la moqueta de 3 cm i la pagueta, un sou que val a dir que es van reduir un 25% durant 2 mesos, però que van córrer a tornar a apujar-se en plena pandèmia. Tenim un govern autoritzat pels jutges, que són qui realment treu i posa. Quan et peguen, si et poses de genolls i ajups el cap, arribarà un dia que no sabràs d’on et vénen els cops. Hem de recuperar la dignitat, posar-nos dempeus, amb gent valenta, compromesa, decidida, aixecar el cap i dir PROU !!
Necessitem fer foc nou. Necessitem obrir les finestres i deixar entrar al nostre Parlament (la seu de la veu i sobirania del poble) una nova forma de fer política, sense hipoteques, sense deutes amb ningú, sense motxilles carregades de favors d’altres. Hem d’acabar amb la gestoria que avui és la Generalitat i ser els gestors dels nostres propis recursos. Ens calen polítics valents, disposats a fer efectiva la República Catalana, sense haver de defensar interessos més enllà dels de país.
Per això treballem per promoure i donar suport a aquelles formacions polítiques que assumeixin explícitament aquesta proposta de mandat. Denunciarem públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l’incompleixin.
Faig una crida a aquelles formacions que volen presentar-se a les eleccions a fer-ho sota un paraigües comú i transversal, deixant de banda interessos personals o de partit i fer-ho en clau de país. Necessitem entrar amb prou força com per fer sentir la nostra veu. Encara hi som a temps.
1 
