Impossible?

"Per impedir el referèndum, el govern espanyol haurà de fer malabarismes"

L'anunci de la data i la pregunta del referèndum posa definitivament a prova la capacitat del govern de Carles Puigdemont per organitzar-lo. Des de Madrid insisteixen que no hi haurà urnes, però no acaben d'aclarir què faran per aturar la consulta. La concreció de la data i la pregunta, a banda de situar la votació en el calendari, revesteix a la Generalitat de credibilitat quan n'hi ha que difonen que l'únic propòsit del govern català és convocar el referèndum sense arribar a fer-lo. Ja massa tard per una claudicació a canvi de res, però n'hi ha que es pensen que la por farà forat. A l'executiu, tanmateix, ja han tancat files. Garanteixen que van a per totes i que estan disposats a assumir-ne les conseqüències. Totes les conseqüències. En el pitjor dels casos haurà estat un intent fallit que fixarà un sostre de vidre a trencar en el pròxim intent. En el millor cas, res no està escrit. Ja poden anar repetint que és impossible.

 

Per impedir el referèndum, el govern espanyol haurà de fer malabarismes. La intervenció a Catalunya haurà de ser quirúrgica i, alhora, efectiva. Les actuacions hauran de ser les mínimes possibles perquè l'incendi català no revifi amb més força i se'ls descontroli del tot. El PP, però, també haurà d'acontentar la seva ala dura i necessitarà exhibir una fermesa que difícilment casarà amb el paradigma de la "proporcionalitat" esgrimit fins ara. Tot plegat, assumint el risc de malmetre definitivament una institució de l'Estat tan essencial com ho és el Tribunal Constitucional, a qui Rajoy podria enviar primer a mossegar el Govern promovent suspensions de càrrecs sense dret a la defensa ni garanties judicials de cap mena. 

 

 

Potser sí que Espanya podrà fer valdre tots els mecanismes de què disposa, com a estat que és, per aturar com sigui el referèndum. Però en aquesta empresa no només pot embrutar encara més la seva imatge internacional, sinó que pot assegurar a la llarga un triomf indeturable de l'independentisme, empenyent sectors fins ara contraris a la unilateralitat a situar-se al costat de les urnes. Ja se sap: davant d'alguns atacs, l'equidistància serà impossible de sostenir. I així és com el govern espanyol farà, tard o d'hora, possible l'impossible; exhibint-se com un estat autoritari que haurà perdut definitivament la capacitat de seducció, incapaç d'entendre que les fronteres ja no es defensen amb armament sinó amb idees, projectes i afavorint el compromís ciutadà a l'altra banda. Hi coincideixen insignes exrepresentants de l'executiu espanyol, encara que ho hagin admès amb la boca petita i en petit comitè. 

 

"La independència és un gran projecte, el dret a decidir és un eslògan magnífic i trobo a faltar que al dret a decidir només es respongui amb la llei i la Constitució. L'Estat i tots els que hem representat l'Estats hem fet desestiment de responsabilitats, ens ha faltat un projecte per a Catalunya". Ho deia fa pocs dies Alfredo Pérez Rubalcaba en un acte amb antics portaveus de l'executiu espanyol explicat a El Mundo. No difereix gaire de l'opinió de Josep Piqué: "O fem molta més pedagogia per explicar que Espanya és un projecte suggestiu, o els que veuen en Espanya un mal negoci ens acabaran guanyant la batalla." Probablement, han fet tard. 

 

Comentaris