Aquest 28-A s’iniciarà un nou capítol en una crisi política espanyola, marcada profundament pel conflicte català. Un conflicte que una part important de la societat espanyola vol obviar reduint-lo a un problema a resoldre exclusivament en l’àmbit judicial. El problema polític es redueix per alguns a una actitud immoral per part d’un sector de la ciutadania catalana, que es mou guiada pel lideratge d’uns polítics que consideren totalment embogits darrere un objectiu que pensen que és il·legal i impossible.

 

La campanya viscuda en les darreres setmanes no ha permès que la discussió sobre el que passa a Catalunya hagi caigut en el terreny de la racionalitat. Hi ha diferents factors que fan ara per ara impossible que el problema faci el seu aterratge en el terreny de la raó i els arguments perquè des del mateix camp polític hi ha forces polítiques que es dediquen a negar legitimitat a les opcions antagonistes.

 

Sembla doncs que les dues opcions (dret a l’autodeterminació sí o no) no han trobat el terreny per definir els punts de trobada i ara mateix, si es rebutja qualsevol diàleg, només queda una via que és la de la imposició d’uns i la desobediència dels altres. Si això anés així els resultats d’una cosa i l’altra no són difícils d’imaginar: un augment de la repressió, del caos i del desconcert.

 

Insistir en el diàleg és doncs l’opció més sensata, encara que alguns ens vulguin fer creure que no hi ha res a parlar. Ara bé, si aquest 28-A els resultats electorals desemboquen en un escenari de canvi de govern de dretes a Espanya, potser el diàleg ja no serà possible. Urgirà aleshores que les forces polítiques catalanes s’afanyin a imaginar quina és la resposta que des de Catalunya s’haurà de donar a les mesures que podrien prendre’s si en el primer consell de ministres s’activa l’article 155 de la Constitució.

 

Imaginar els escenaris un cop es tanquin els col·legis electorals a les vuit de la tarda és potser una tasca estèril. No queda més que esperar que, un cop finalitzi el recompte, s’obtinguin uns resultats que puguin aproximar Catalunya a una resolució que satisfaci finalment les demandes dels catalans, expressades una i altra vegada a les urnes.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa