L’Impeachment és una figura que es va fer famosa a rel de l’affaire Lewinsky protagonitzat pel president dels EUA Bill Clinton. En aquella ocasió, el president dels EUA va ser sotmès al que podríem definir com un “estat d’acusació” per haver negat la seva relació amb una becària de la Casa Blanca, i per haver pressionat algunes persones per tal de que no surés la veritat. Tanmateix la càmera el va considerar innocent donat que tot i provada la seva mentida, aquesta pertanyia a l’àmbit privat de la seva vida i conseqüentment no s’havia de tenir en compte pel que fa a l’actuació política.
L’Impeachment que no és ben bé una imputació, sinó una acusació que neix de les cambres que exerceixen poder executiu o legislatiu, va néixer el 1376 a Anglaterra quan es va acusar alguns ministres del rei Eduard III de cometre abús de poder (un altre dels motius que contempla l’impeachment). La Constitució de Filadelfia (1787) dels Estats Units d’Amèrica va recollir aquesta figura legislativa.
Etimològicament la paraula no és d’origen anglès, prové del verb francès “empêcher” que vol dir impedir; efectivament amb l’impeachment es tracta d’impedir exercir les seves responsabilitats a membres del poder executiu justament per haver donat prova que no són de fiar.
Si a Catalunya existís impeachment, s’hauria d’aplicar al conseller Saura per haver mentit, sense entrar en consideracions de les conseqüències que pot haver tingut aquesta mentida (concretament la més immediata és el desgast i descrèdit del govern del president Montilla). Atenent a l’interès estrictament electoral, per a l’oposició, que Saura no dimiteixi és un regal dels déus, i que a sobre manifesti que voldria tornar a repetir com a conseller d’interior és que ja ni s’ho creuen. Semblaria que en David Madí li ha enviat un follet maligne que li va xiuxejant a cau d’orella què ha de dir en les entrevistes el gran Joan Saura.
Tanmateix en aquest cas, quan CiU demana la dimissió del conseller Saura no es pot negar que ho fa en compliment del més estricte deure que té l’oposició en un país democràtic: evitar que la permanència d’un membre de govern que posa en perill la població i les persones que treballen per a ell (bombers i policia) pugui causar més mal.
Per aquest motiu m’agradaria que aquí existís l’impeachment, perquè provades les mentides del conseller Saura: 1. diu que en cap moment el cap de guàrdia del foc va desaparèixer i després de conegut un informe es desdiu i declara que havia anat a auxiliar una masia. 2. manifesta que mai es va perdre la comunicació entre els bombers encerclats i el cap de comandament i en l’informe d’incidències consten cinc peticions d’ajut que no van ser contestades. 3. exposa que els mitjans aeris no van poder arribar on es trobaven els bombers i en l’informe dels mossos el comandant de les BRIF assegura que no van rebre cap avís d’auxiliar els nois tancats per les flames, que ho van saber a les 17.03h d’aquell maleït dia.
No són les primeres mentides que surten d’aquesta conselleria. Recorden la invitació als caps de mossos per anar a una conferència del conseller Saura sobre medi ambient que segons Joan Boada, secretari general de la conselleria, mai s’havia enviat i que la Vanguardia Digital va penjar al cap de dues hores?
La ideologia de Saura, Boada i potser algun altre no és la d’ICV; és la pràctica de l’stalinisme, l’establiment de la mentida sistemàtica com a única realitat viable en benefici del poder. Que personatges així continuïn exercint els seus càrrecs tan tranquils ens posa en perill a tots, serveix de paraigua a un polític tan anodí com Joan Herrera, perjudica el govern Montilla i és un insult per a la democràcia.
