Il·legalitzar Catalunya

"Si és via escocesa o eslovena depèn de si Madrid vol ser Anglaterra o Iugoslàvia."

Les declaracions del MHP Torra a Eslovènia sobre la via eslovena han aixecat una tempesta inusitada. Com un samun del desert, remolins d'arenes enfurismades encegaven fins i tot els camells. El camarada Abascal es va presentar als jutjats amb la brigada lletrada a demanar que duguin a Torra, carregat de cadenes, al presidi. Unes passes per darrere va aparèixer, emmurriada, com sempre, la vicepresidenta Calvo, avisant que el govern espanyol prendria mesures legals contra el mateix Torra per les seves afirmacions eslovenes. Tranquil·litza saber que seran legals tot i que fa sospitar que, quan són il·legals, no les anuncien.

 

L'esquerra espanyola escopia sorra a cegues, atribuïnt a Torra un desig salvatge de sembrar la mort perquè la via eslovena n'havia causat. El samun no li deixava veure la realitat que els morts no eren, en general, atribuïbles als eslovens que s'independitzaven pacíficament, sinó a l'atac dels serbis -que es feien anomenar "iugoslaus"- que ho van voler impedir per la força.

 

Fins i tot els seus sembla que s'han desorientat a les tenebres de la tempesta de sorra eslovena i Torrent se sent obligat a replicar que l'independentisme prefereix la via escocesa. La ceguesa, aquí, ja és total. Naturalment. Tot l'independentisme prefereix la via escocesa. Fins i tot Torra. el problema és que la realitat no depèn de les nostres preferències sinó de les de l'adversari. Si és via escocesa o eslovena depèn de si Madrid vol ser Anglaterra o Iugoslàvia.

 

Admès, el problema és més subtil i demana esclarir un punt: si quan es diu que es prefereix la via escocesa, es diu comptant que també existeix la possibilitat eslovena o negant que n'hi hagi cap altra, perquè no és el mateix. Si només admeto la via escocesa, estic aplaçant la independència per un temps indefinit i he de gestionar una situació endimoniada. Si admeto la via eslovena, introdueixo un factor d'incertesa molt fort que posarà a prova la determinació dels diversos sectors de l'independentisme.

 

Temps, no n'hi ha gaire. El rellotge de la vaga de fam dels presos polítics està accelerant dramàticament el seu ritme mentre creix la tensió al carrer.

 

Per contribuir a la governabilitat del país, com acostuma a fer la dreta, sigui una o trina, exigeix enèrgicament mesures excepcionals per a Catalunya, una sèrie que va de l'aplicació de la Llei de Seguretat Nacional a la prohibició de les autonomies a l'Estat i la il·legalització de les associacions independentistes, en parer de Vox, passant pel 155, la intervenció directa de Catalunya i, si s'escau, l'empresonament d'una nova tanda de dirigents, governants i representants independentistes.

 

 

Pel que sembla, la peça essencial de la nova tàctica de l'Estat -l'estratègia sempre és la mateixa: impedir la independència com sigui- ara és la Llei de Seguretat Nacional, una llei de 2015 però perpetrada a quatre mans entre Pérez Rubalcaba i M. Rajoy. Ja aleshores es va dir que era una llei contra Catalunya i oposició i govern van jurar pel més sagrat que no era així. La primera vegada que la llei s'aplicarà, si el sentit comú segueix sense apoderar-se del govern espanyol, serà a Catalunya i contra Catalunya.

 

La Lei de Seguretat Nacional mira cap a fins, a allò que aquests dos polítics del règim, Rubalcaba i Rajoy, consideren "seguretat". El que han fabricat és una llei de preestat d'excepció. Una alarma, una excepcionalitat més suau en la coercitivitat però igualment prohibitiva. Els òrgans que administren aquesta llei són tots íntegrament espanyols, cap català ni de cap comunitat autònoma, i les matèries sobre les quals pot intervenir i els mitjans que pot emprar, tot queda a la decisió d'un Consell Nacional de Seguretat, que és una comissió delegada del govern espanyol. És un bon recurs per a no desprestigiar-se recorrent a l'article 155 i no arribar ràpidament a l'estat de setge.

 

Però no té cap possibilitat de prosperar. Arribats a aquest punt, si el govern espanyol s'encaparra a no negociar, l'única sortida és la intervenció directa de la Generalitat i la suspensió de l'autonomia amb les conseqüents derivades penals.

 

La il·legalització de Catalunya.

 

Comentaris