Què és Catalunya? Però Catalunya no és Espanya, no? Per què voleu ser independents? Ah, allà parleu un altre idioma. Com se’n diu? Cata… no sé que més.
Aquestes són algunes de les preguntes dels australians quan saben que sóc de Barcelona. La ciutat on els edificis s’enrosquen, la ciutat del Futbol Club Barcelona, perquè això sí que ho coneixen, i és que Gaudí i sobretot el Barça són els grans ambaixadors de Catalunya. No és bo simplificar, però no els demaneu més, al cap i a la fi, si us pregunteu què sabeu vosaltres sobre Austràlia la resposta serà cangurs i coales, en la majoria dels casos.
En fi, intentant respondre a totes aquestes qüestions, m’he hagut de plantejar la pregunta: Què és Espanya? És complicat explicar-ho a Austràlia, perquè un australià és australià i prou, tots tenen els mateixos costums, els mateixos menjars, tarannàs, etc. A Thailàndia fan servir sovint una frase que diu “igual, igual, però diferent”. Doncs Espanya és això; igual, perquè durant segles ens han volgut inculcar l’artificial idea que som el mateix, però en realitat som i ens sentim diferents. Digues-li a un aragonès que s’oblidi de la jota i que “se arranque por sevillanas” durant les festes majors del seu poble o demana als gallecs que en comptes de celebrar, el 25 de juliol, la Festa l’Apòstol, celebrin Sant Fermin que també es el mateix mes.
Més important que les costums i tradicions és com ens sentim i un gallec, un andalús, un asturià, d’on sigui, no deixarà mai de sentir-se de Galícia, d’Andalusia o d’Astúries, abans que qualsevol altre cosa.
Però deixant de banda la qüestió generalitzada i centrant-me en Catalunya, ha estat una meravellosa sorpresa descobrir que, aquí, a l’altre punta del món, els australians saben que Catalunya és diferent, que forma part d’Espanya, però que no és com la resta d’Espanya. És per la nostra consciencia de nació i per les famoses consultes sobre la independència que la resta del món ha començat a ser conscient de la realitat catalana. I haig de donar la raó al senyor Joan Carretero, president de Reagrupament, quan diu que les consultes per la independència són un “excel•lent entrenament” per quan Catalunya hagi de “decidir de debò”. Tant se val que els resultats de participació de la tercera onada de consultes hagin estat baixos, al cap i a la fi Roma no és va construir en un dia.
