Molts catalans es plantegen el seu vot a les pròximes eleccions a partir d’un càlcul previ: és impossible que hi hagi un tercer tripartit. Per tant, amb el seu vot no decideixen entre continuïtat del tripartit –impossible- o canvi, sinó entre algunes de les diverses fórmules possibles de canvi, totes elles al voltant de CiU. La impossibilitat física d’un tercer tripartit descansa, al seu parer, sobre dues coses. Primera, que no sumaran. Segona, que si sumessin tampoc no el farien.
Personalment, crec que no hi haurà tercer tripartit. Però no em sembla una hipòtesi tan automàticament descartable. Hi ha resultats imaginables –per exemple, molts dels que surten a les porres que es publiquen aquests dies als diaris- en els que seria perfectament possible un tercer tripartit. No dic que sigui el que ha de passar. Simplement dic que no s’ha de descartar tan fàcilment. No crec, això sí, que el tripartit sumi majoria absoluta al Parlament. Però i si sumés majoria relativa? I si tingués un diputat més que CiU, i tot depengués llavors de l’actitud del PP? I aquest escenari sí que és aritmèticament imaginable i imaginat en moltes d’aquestes porres.
Imaginem per un moment aquesta hipòtesi: el tripartit no té majoria absoluta, però els tres partits sumats treuen algun diputat més que CiU i tot queda per tant en mans del PP. Què faria el PP? En aquesta hipòtesi, el PP s’oferiria a CiU per votar el seu candidat a la investidura. Però per a CiU passar la investidura només amb el PP és una hipòtesi molt negativa, suïcida a mig termini. Per tant, posem que CiU no ofereix res al PP, no li dóna cap contrapartida per obtenir el seu vot favorable. Què fa llavors el PP? Donar el seu vot gratis a CiU? O abstenir-se, rentar-se les mans, dir que això no va amb ells i permetre que sigui president aquell qui té un vot de més, en aquest cas el candidat del tripartit?
Resumeixo: si el tripartit té un escó més que CiU i tot depèn del PP, no és gens descartable una reedició del tripartit. Gens. Al PP no li aniria gens malament anar a les eleccions espanyoles amb un tripartit a Catalunya –i acusant al PSOE d’aliances pecaminoses- i amb una CiU a l’oposició. Si més endavant necessités a Madrid els vots de CiU, ja sabria llavors què oferir a canvi: una moció de censura a Catalunya. No estic dient que això hagi de passar. Estic dient que no s’ha de descartar. Que no és tan i tan impossible com sembla que el tripartit es repeteixi. Que no podem anar a votar com si això fos una possibilitat inimaginable. Personalment, aquest escenari em sembla horrorós. Per això precisament s’ha de contemplar: per poder-lo evitar amb el propi vot.
Queda la segona sensació de molts electors: no hi haurà tercer tripartit ni el cas que sumin, perquè ho han dit durant la campanya. Ho han dit i no ho han dit. Si el tripartit és aritmèticament possible, perquè té majoria absoluta o perquè té un diputat més que CiU i les circumstàncies ho permeten, ho faran. Si sumen, totes les declaracions que ara fan els uns i els altres contra el tripartit quedarien oblidades i substituïdes per un titular: els catalans avalen la fórmula del govern d’esquerres. El tripartit torna a guanyar. Els ciutadans renoven la confiança en el tripartit. No ho dubtin ni un instant.
