I malgrat tot, l'etiquetatge en català augmenta

Així queda reflectit en un informe sobre l'evolució de l'etiquetatge en català en aquests darrers dos anys

No és un estudi exhaustiu, però si més no sí que hem estat exhaustius a l'hora d'utilitzar el mateix mètode per tal que sigui comparable. A la primavera del 2012 la Plataforma per la Llengua va analitzar a l'atzar 1776 productes generalistes (no de marca blanca) de 28 establiments de supermercats de Catalunya. Els resultats, segons les compensacions de la representativa de la mostra, voltaven el 6% de productes etiquetats en català. Això incloïa productes de consum habitual, sobretot d'alimentació, higiene personal i higiene de la llar.

Enguany l'hem tornat a repetir amb una mostra més extensa, de 2006 productes observats en 45 establiments. A primer cop d'ull el resultat superava el 12%. Tanmateix calia compensar les dades segons la representativitat de cada marca de supermercat en el mercat i el pes que tenien les marques generalistes respecte a la marca blanca. Diríem que el resultat, la probabilitat que un ciutadà entri en un supermercat i en agafar un producte d'una marca comercial (no-marca blanca) el trobi en català, és del 10%. És encara baixa però molt superior a la de fa 2 anys (ha pujat un 70%). Si el consumidor fes aquest mateix exercici en un supermercat català aquesta possibilitat pujaria fins al 14%, i en el cas de Bonpreu (dels altres no tenim resultats prou significatius) atenyeria el 17%. Si l'establiment no fos català, la possibilitat baixaria per sota el 9%. Encara que en dues de les empreses de què tenim més dades, això pujaria. Tant a Carrefour com a Eroski-Caprabo superaria el 12%.

D'una manera més superficial, encara que més deduïble, es va analitzar l'etiquetatge de les marques blanques. En sortia un 31%; més alt que el 27% aproximat d'un altre estudi del 2012. Si en féssim la compensació per tots els productes (marca blanca i marques comercials), podem dir que el 18% dels productes venuts en supermercats són en català. Tanmateix, aquests percentatges no inclouen els molts productes de proximitat que des de fa poc cada vegada etiqueten més en català i que tenen poc accés a les grans superfícies, o tampoc xarxes importants com Casa Ametller (amb 74 establiments!), o Granja Armengol (amb 22 establiments propis i venda dels productes en molts més) o altres, de forta implementació recent al mercat i amb molts productes de marca pròpia, tots en català.

L'etiquetatge en català augmenta, malgrat les reticències de grans empreses com Nestlé, Danone, Casa Tarradellas, Gallina Blanca, Panrico, Nutrexpa o Coca-Cola. I també ho fa malgrat l'espiral impositiu en matèria normativa que fa el govern espanyol. Nogensmenys, en un altre informe, la Plataforma per la Llengua ha detectat 180 disposicions que obliguen a etiquetar en castellà; totes vigents. La darrera d'aquest maig, sobre etiquetatge i manuals d'ús de bicicletes. Però això ja són figues d'un altre paner.

 
 

Comentaris