Ja fa més de tres anys que el Iemen està patint una de les pitjors crisis humanitàries del planeta. Enmig d’un conflicte alarmant entre forces progovernamentals i rebels que, a diferència d’altres, no ocupa les portades dels mitjans de gran distrubució, milers i milers de civils estan exposats diàriament a situacions cada cop més inhumanes. Un conflicte que sens dubte evidencia una lluita de poder ferotge entre els règims saudí i iranià per assegurar-se una posició dominant a la regió petrolera més rica del món. No oblidem que l’Orient Mitjà deté més de dos terços de totes les reserves mundials de l’anomenat “or negre”.
El cas és que més de 8 milions de persones es troben directament amenaçades per aquesta guerra mentre que la comunitat internacional es manté gairebé en silenci. En aquell país, que és un dels més pobres del planeta, ja no es parla d’educació ni de futur, sinó de com sobreviure a la misèria. I és que els bombardejos no cessen, i els mètodes emprats pel règim saudí són absolutament macabres. Bombardejat en més d’una ocasió, el port de Hodeïda és on arriba més del 80% de l’ajuda humanitària al Iemen, una ajuda del qual depenen més de 22 milions de iemenites segons xifres de l’ONU. Més de 5 milions d’infants estan en risc de passar gana, 2 milions dels quals ja pateixen casos greus de malnutrició.
Mentre està passant tot això, diverses ONGs d’arreu del món estan denunciant de manera contundent el comerç d’armes amb el règim wahhabita. I és que la diplomàcia de venta d’armes al món és una trista realitat que està convertint els Estats occidentals, i en particular les empreses d’armament, en veritables còmplices de crims de guerra. Tant és així que un informe jurídic encarregat per Amnesty Internacional a França i l’associació Acció de Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT) conclou que tant l’Estat francès com les empreses amb llicències de venta d’armament podrien incórrer en responsabilitats penals segons les mateixes lleis de l’anomenat “país dels drets humans”.
A l’Estat espanyol, el vergonyós gir del govern Sánchez autoritzant finalment la venda de bombes de precisió làser evidencia que ens trobem davant d’un conflicte d’interessos on la vida humana no val el mateix segons la teva ubicació geogràfica. Però el que més em repugna són les justificacions del Govern espanyol, afirmant d’una banda que “aquestes bombes no s’equivocaran matant iemenites”, i d’altra banda que l’anul·lació del contracte de venta hauria posat en risc els llocs de treball de l’empresa andalusa Navantia. No sé vosaltres, però a mi em sembla que si hi ha gent prou qualificada com per elaborar artefactes explosius que destrueixen vides humanes, aquest mateix talent ha de poder servir per protegir-les.
