El gir inesperat que ha fet la política catalana amb l’elecció de Carles Puigdemont ha deixat el govern espanyol i l’Estat en el desconcert. Fa feredat la cadena d’errors que ha comès la política espanyola aquesta setmana, cosa que no deixa de ser una bona notícia per al procés català. Han canviat les tornes.
Primer va ser la decisió del rei Felip VI de no rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, quan li havia de comunicar la designació de Puigdemont. Que amb la ruptura política que es viu entre Catalunya i Espanya el monarca faci un gest d’aquestes característiques és adoptar el marc mental de l’independentisme. Negar-se a rebre Forcadell és literalment desentendre’s del que acabava de votar el Parlament català, de tots els diputats.
Tant si ho va fer per buscar un nou format, com si va actuar d’aquesta manera com un gest polític, que des de la Zarzuela es faci un acte de desconnexió no té preu per al sobiranisme. Aquesta era precisament la vegada que Felip VI havia de tenir una cura exquisida de les formes amb la presidenta del Parlament. I va fer just el contrari. És evident la desorientació que hi ha a Madrid.
La forma com Puigdemont ha promès el càrrec, sense citar la Constitució i el rei, ha portat a una situació encara més reveladora. El govern espanyol ha anunciat amb bombo i platerets que ha encarregat a l’advocacia de l’Estat la possibilitat de recórrer el nomenament. A les tertúlies de les televisions espanyoles s’ha arribat a demanar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Però han anat passant els dies i de la resposta tan rotunda que havia de donar l’Estat no se n’ha sabut res més.
El pitjor que es pot fer en política és anunciar amenaces i després no ser capaç de complir-les. Es corre el risc de transformar l’Estat en una mena de tigre de paper, cosa que naturalment porta conseqüències. Els danys col·laterals els vau poder veure en la presa de possessió dels diputats al Congrés. Es van fer amb un rosari de fórmules com mai no s’havia vist. No vols caldo? Doncs dues tasses.
La política espanyola ha perdut la iniciativa, perquè entre d’altres coses, primer ha de fer els deures de conformar una majoria parlamentària i elegir un president. Poc que s’ho esperaven fa només quinze dies.
