I el perdedor serà…

"Quan els catalans "moderats" reclamen, doncs, "diàleg", oblidant significativament aquesta distància, es posen del costat de la legalitat vigent"

En el cara a cara entre Artur Mas i Felipe González del programa de Jordi Évole, els rostres dels personatges ens deien molt més –com sol passar, d'altra banda, en els mitjans audiovisuals—que les paraules. En l'expresident espanyol, la oralitat untuosa de picaplets era traïda per la freda resolució del depredador: en els seus ulls, s'hi podia entreveure la fermesa del poder exterminador. En el president del govern de Catalunya, l'eixuta i franca cordialitat d'administrador no podia amagar la distància que el separava del seu interlocutor: en el gest sever i en la mirada directa, hi llegíem la desconfiança atàvica del perseguit. González era l'arrogància d'una legalitat que només atorga legitimitat des de la lògica del poder instituït. Mas era la pugna tenaç d'una legitimitat que vol cristal.litzar en la legalitat d'un poder constituent.

En aquest esquema, els espanyols se senten legitimitats per la seva legalitat, que es vol universal dins el territori de la Estat; contràriament, els catalans aspiren a que la legitimitat es metamorfosi en legalitat pròpia. Per aquesta raó, el cara a cara entre Mas i González no podia ser l'antecedent de cap mena de diàleg. Per González volia dir no sortir de la legalitat d'ells; per Mas, significava dret d'expressió per decidir nosaltres. Quan els catalans "moderats" reclamen, doncs, "diàleg", oblidant significativament aquesta distància, es posen del costat de la legalitat vigent, que, des d'ella i dins d'ella, s'arroga el poder de dir el que és democràticament legítim i el que no ho és pas. Posades així les coses, les mitges tintes i les terceres vies són batalles d'estrategs de gabinet.

 
 

Comentaris