….el finançament, que complirà amb les expectatives de Catalunya” (José Luis Rodríguez Zapatero, El Prat de Llobregat, 16/06/09).
Inauguració de la T1: el president de Catalunya i el president d’Espanya cara a cara. José Montilla no va gosar -o no va considerar oportú- aprofitar el moment per “incomodar” Zapatero amb les qüestions pendents de la carpeta catalana. Però José Luís El Magnànim sabia que no podia marxar sense fer-hi referències i va tornar a deixar un feix de promeses que inclouen nou model de gestió de l’aeroport, nou model de finançament i com a conseqüència de tot plegat un estat de felicitat plena pels catalans. Quina colla de desagraïts poden continuar instal•lats en el pessimisme?
Els que diuen que no es pot estar tot el dia empipat tenen una part de raó, és molt desaconsellable si es vol mantenir uns mínims de benestar. Però a banda de conservar la salut i el bon humor una societat i un país han de mantenir una certa dignitat. Hi ha tanta necessitat de solucionar les qüestions pendents com de fer-ho bé. I després, ja passarem comptes.
