I ara, la sentència del Constitucional

"Que la justícia sigui cega no vol dir que a cada pas que faci topi contra alguna cosa. Això no faria be ningú"

Hi ha una màxima jurídica que afirma que la justícia, si és lenta, no és justa. A partir d'aquest punt de partida, tota sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut ja parteix del pecat original d'haver deixat que les constants especulacions hagin enrarit excessivament la llei i l'ambient entre els que la defensa i els que la qüestionen. Fa poques setmanes tot apuntava que seria ara, abans de l'estiu, quan quedessin enllestides les qüestions de la carpeta catalana. Però un cop el tema del finançament ha quedat ja acordat, la qüestió del Constitucional sembla com si s'hagués refredat. Evidentment que la justícia té els seus propis ritmes i que cal deixar que els jutges facin la seva feina i que la facin bé. Però de la mateixa manera que resulta inadequat recórrer a les pressions als magistrat del Constitucional resultaria incomprensible que aquests no entenguessin que hi ha elements de context que cal tenir present, no per redactar la sentència però si a l'hora de fer-la pública. Que la justícia sigui cega no vol dir que a cada pas que faci topi contra alguna cosa. Això no faria bé a ningú.

 
 

Comentaris