Catalunya va tastar la medicina del nacionalisme espanyol més furiós amb les càrregues policials de l’1-O i el saqueig institucional, cultural, econòmic i social del 155 per haver humiliat ètica i moralment un Estat que havia jurat als seus conciutadans que els catalans no votarien. La repressió inclou presos polítics i saqueig patrimonial, al més pur estil franquista. Despres, l’exili d’una part del Govern legítim a Bèlgica cercant una justícia justa ha esdevingut una victòria estratègica de Puigdemont i els quatre consellers que l’acompanyen, que tenen la missió de protegir i donar continuïtat a la institució de la Generalitat, que Madrid intenta segrestar. Per tant, una nova humiliació al règim del 78, com a mínim a ulls dels nacionalistes espanyols que encara bramen al carrer “Puigdemont a prisión”. En aquesta ocasió, ha estat la democràcia belga la que ha inflingit una segona humiliació a Espanya, que s’ha vist obligada a retirar una ordre internacional de detenció abans que la justícia belga donés asil polític al Govern legítim i posés en evidència, de forma oficial, que les clavegueres de l’Estat han podrit la seva justícia.
Però un estat autoritari no perdona humiliacions democràtiques. I Espanya no perdona. Bèlgica ja és víctima del nacionalisme espanyol ferit per una nova humiliació, ara internacional. I aquests dies, els belgues no només han descobert que a Espanya les idees democràtiques s’empresonen, sinó que la farsa que l’extrema dreta era residual és exactament una farsa, sinó que campa pel carrer amb impunitat i amb la cobertura total de l’Estat. “Ha tornat al carrer la bandera de l’àguila negra del règim de Franco” i “canten el Cara al Sol sense complexes”, i constaten que, “com a resultat dels esdeveniments a Catalunya, el nacionalisme espanyol preval en olors i colors”. Així explica un reportatge de la televisió pública VTR què passa a Espanya, i el que és més sagnant, denuncia que el país que acull el cor d’Europa és víctima d’un ‘A por ellos! Internacional. Apunta directament la premsa “conservadora” espanyola com a instigadora del conflicte, “desfogant-se amb la interferència belga, i relata amenaces i missatges d’odi que ha rebut l’ambaixada belga a Madrid, i textos que ha rebut l’autor de l’article des d’Espanya increpant els belgues per “donar suport fugitius o terroristes d’ETA”.
La tercera victòria de Catalunya està servida. Els belgues ja saben quin pa s’hi dona en un estat autoritari. Ara Europa ha de saber que els catalans no tenen por d’Espanya. Ni al carrer ni a les urnes.
