De la mateixa manera que de vegades em pregunten què han de llegir, hi ha bons amics que em fan la confiança de preguntar-me què han de votar, en les eleccions de diumenge. La resposta s’assembla en els dos casos. Jo puc dir què llegeixo –”La bicicleta estàtica” de Sergi Pàmies, esplèndida, posem per cas- i què voto: Artur Mas i Convergència i Unió. Però per recomanar-los una lectura necessito saber què els agrada i per recomanar-los un vot necessito que em diguin què desitgen com a objectiu polític. Llavors jo, d’una manera diguem-ne tècnica- els puc dir què em sembla que s’adapta millor, compleix millor, els seus gustos i els seus desitjos.
Però en el cas del vot a les eleccions, començo amb un consell que no és tan obvi com sembla: voteu a aquell qui voleu que guanyi. O, si sou de tarannà més aviat a la contra, voteu a aquell qui pot guanyar a qui no voleu que guanyi en cap cas. El consell és menys obvi del que aparenta. Hi ha molta gent que creu que les eleccions ja estan decidies i ja li va bé que guanyi qui sembla que ha de guanyar. Per tant, orienta el seu vot com si aquesta victòria ja estigués feta, per afegir-li un matís o un condicionant. I després es passa tota la nit electoral patint perquè guanyin finalment els qui vol que guanyin… però a qui no ha votat. La millor manera de no patir o de patir menys és pensar qui vols de veritat que guanyi, qui no voldries en cap cas que guanyés, qui pot guanyar a qui no vols que guanyi en cap cas, i votar en conseqüència.
Voteu a aquell qui, ara i aquí, creieu que pot guanyar i voleu que guanyi. Per evitar-vos el patiment de la nit electoral, però també per un cert sentit de la responsabilitat. He vist algunes nits electorals amics meus nacionalistes balears o valencians que han votat naturalment als seus partits, però que s’han passat la nit electoral patint perquè el PSOE guanyés al PP. Per a ells, el tema central, la nit electoral, no era si els seus en treien dos o tres, sinó si el PSOE guanyava al PP. Perquè el més important de tot era treure el PP del govern. Doncs si això és el que més els importava de tot, haver votat al PSOE.
Tu has d’escollir el que et sembla central de les eleccions. Si per tu el central és qui governa Catalunya, vota a qui voldries que governés Catalunya i qui creus que la pot governar. Si et sembla que cal un canvi, vota per qui pot fer el canvi, que és en aquest cas CiU. Si et sembla que no cal un canvi, vota pels que ja hi havia. Si t’importa un rave que hi hagi o no un canvi en el govern del país, perquè creus que el debat és un altre, vota una altra cosa. Si qui governa Catalunya et sembla secundari i el que vols és treure Zapatero de la Moncloa el més aviat possible, vota PP. Vota el que vulguis que passi en el tema que et sembli més important. El que no s’hi val és voler una cosa i votar-ne una altra. I esperar que siguin els altres els qui garanteixin amb el seu vot allò que tu voldries que passés i no has ajudat a que passi. Amb el vot passa com amb la lectura: tots els llibres poden ser interessants, però per recomanar una lectura cal saber els gustos del lector. Tots els vots són legítims, però per recomanar un vot s’ha d’identificar la prioritat de l’elector. Però si no consideris prioritari decidir qui governa el país, si no orientes el teu vot en funció de qui vols que governi i qui no vols que governi, sinó de si uns o altres n’han de tenir un de més o un de menys, si et quedes a casa perquè figura que tant te fa l’un o l’altre, després no et podràs queixar de qui et governa.
