L'hora del 80%

"El PSOE és ara víctima del monstre que ell mateix ha contribuït a alimentar"

La simple hipòtesi d’una sortida dialogada al conflicte català i la imminència d’un govern espanyol dependent, en cada votació, d’un pres polític condemnat per sedició ha fet embogir definitivament el deep state que, en aliança amb la dreta i la ultradreta, ha usat la Junta Electoral Central per llançar una bomba de neutrons contra la investidura de Pedro Sánchez i contra les institucions catalanes. La decisió de la JEC d’inhabilitar el President Torra i l’eurodiputat Junqueras és un cas de manual de lawfare (ús indegut dels procediments legals per atacar els adversaris polítics sota una aparença de legalitat) i, per la seva gravetat i possibles conseqüències, pot ser qualificada sense por d’exagerar de cop d’estat tou.

És obligatori, abans de continuar amb l’anàlisi de la situació, subratllar que el PSOE és ara víctima del monstre que ell mateix ha contribuït a alimentar. Va ser el PSOE qui es va alinear amb Rajoy, primer en la negació del diàleg amb l’independentisme i després amb la repressió pura i dura i el 155. Va ser el PSOE (a través del PSC) qui va sortir al carrer de bracet amb la dreta i la ultradreta, encapçalant manifestacions on es cridava “Puigdemont a prisión”. Va ser Pedro Sánchez qui va qualificar de rebel·lió els fets d’octubre de 2017 i qui, a través de l’advocacia de l’estat, va demanar presó per sedició per als líders polítics i civils catalans. Va ser Sánchez qui va qualificar literalment de racista el President Torra, i qui va fer campanya electoral amb la promesa de reintroduir el referèndum il·legal en el Codi Penal i d’obligar l’escola catalana a impartir una assignatura de valors constitucionals, donant la raó als qui acusen el sistema educatiu català de ser un instrument d’adoctrinament massiu. També va ser ell, qui es va comprometre a “traer a Puigdemont” i després ho va explicar dient allò de “¿y de quién depende la Fiscalía? Pues ya està”. Els abusos policials i judicials dels últims anys, també el d’ahir, han estat possibles gràcies a un clima d’odi i d’histèria nacionalista espanyola del qual el PSOE n’és 100% corresponsable. I ara, ai las, n’és la víctima. No explicar-ho seria un blanquejament que els socialistes catalans i espanyols no es mereixen.

 

El monstre és poderós i agressiu, i se sent realment amenaçat. El vot de la gent en dues eleccions generals consecutives, combinat amb la persistència juridicopolítica de la presó i de l’exili, han posat l’independentisme en el centre de l’escenari espanyol demostrant la seva capacitat de desestabilitzar el sistema. Sembla una paradoxa però segurament no ho és: allò que ha acabat provocant el curtcircuit a les entranyes de l’estat ha estat una estratègia de diàleg i pacte. L’estat espanyol s’està ficant en un fangar que és antieuropeu en fons i forma, i el bloc del 155 està esquerdat i protagonitza una guerra interna a matadegolla. L’oportunitat política és evident.

L’independentisme sembla haver trobat la tecla per recuperar la iniciativa política després de dos anys de limitar-se a resistir. La intolerable intromissió de la JEC, a més, li proporciona l’oportunitat de fer-ho combinant les dues estratègies, la de la confrontació i la del diàleg. És a dir, anar fins al final en la defensa de la Presidència de la Generalitat i de la sobirania del Parlament, i, al mateix temps, tirar endavant amb la investidura per posar el PSOE des del primer dia davant el seu compromís de superar la judicialització i donar una sortida política al conflicte. Explotar al límit les contradiccions de l’estat, però aferrats al principi democràtic, al diàleg i al pacte. I amb el 80%, ara sí, al darrere.

 

Comentaris