Ja em sabran ben disculpar però no compro això de campanyes per fer que sobiranistes (que en unes municipals no optarien pel PSC) votin en les primàries obertes per triar candidat a l’alcaldia de Barcelona en favor del “candidat sobiranista” Jordi Martí Grau. I no perquè un servidor no empatitzi amb ell o amb el seu posicionament, sinó perquè de base no puc estar d’acord amb una iniciativa així. Perquè no correspon com mereix un gest d’obertura i d’honestedat política com el que està mirant de fer un PSC en plena megacrisi.
Les primàries obertes que ha muntat el PSC a Barcelona busquen reconnectar. Tempteja noves formes de fer i d’apropar la política en una societat catalana on ha crescut tremendament la desafecció de la ciutadania respecte de les institucions i els qui ens hi representen. Busca teixir de nou llaços de confiança que mai no s’haurien d’haver trencat. Vincles que la política massa sovint ha dinamitat, però no sola. La resta també hi tenim responsabilitat. Menor? No els dic que no. Però, en tot cas, quan els ciutadans tenim l’oportunitat de sumar per una societat millor, la idea és que no fem tot el contrari. La idea és, per exemple ara que un partit s’obre a decidir col·lectivament sobre els seus lideratges, que no fem que s’hi hagin de repensar. Que no els paguem amb la moneda del pessic de monja o d’un innecessari dit a l’ull.
Avui, si un ciutadà català se sent socialista (o socialdemòcrata) i sobiranista (o independentista), té unes quantes opcions polítiques força en alça i potents a disposar, amb cúpules que hi aposten legítimament igual com legítimament la del PSC no ho fa, també triada per la seva base. Està força clar que aquest votant no optarà a les urnes significativament pel Partit dels Socialistes. I que no ho farà tampoc per Jordi Martí si aquest acaba essent el candidat del PSC a l’Ajuntament de Barcelona. Siguem especialment sincers en aquest punt, si us plau. Per tant, al gest d’un PSC de Barcelona que aposta per un procés tan engrescador com aquest, i al gest d’una direcció de Pere Navarro que ha decidit no obstaculitzar-ho ni potinejar-hi, cal que els altres hi corresponguem amb campanyes per impulsar un candidat a qui el sobiranisme no votarà i a qui es condemnarà a què no el voti ni una majoria dels electors que tradicionalment han optat pel PSC?
Jordi Martí, com Jaume Collboni, com Laia Bonet, com Rocío Martínez Sampere o com Carmen Andrés, segurament ofereix molts motius per apostar-hi. Ell, per exemple, una experiència en la política municipal i un coneixement de les problemàtiques concretes de la ciutat que cap altre dels seus contrincants no pot igualar (de moment). Posin això en valor, doncs, i si en ponderar el pack troben que paga la pena apostar-hi, primer com a alcaldable del PSC i després com a alternativa a Xavier Trias, endavant a votar Martí encara que no siguin militants del PSC. I aquí una de les grans coses d’aquest procés de primàries. Ara! Si la seva idea és seguir alimentant el debat nacional també en clau municipal i després no acabar votant un PSC que ja els està bé que s’enfonsi com a quarta o cinquena força al consistori, llavors jo els recomanaria que s’abstinguessin en aquest procés. Per honestedat. Perquè la reclamem als polítics però per fer-ho amb força hauríem de practicar-la tots.
