L’1 de juliol de 1943 les forces d’ocupació nazis d’Amsterdam van executar Willem Arondéus. Poc abans de ser executat, Arondeus li va demanar al seu advocat: “Fes que tothom sàpiga que els homosexuals no són covards”.
Context: En 1940 l’exèrcit nazi va ocupar els Països Baixos i dos anys més tard van començar les deportacions de jueus cap als camps d’extermini de Polònia. Davant aquestes deportacions uns 25.000 jueus es van amagar i van viure a la clandestinitat ajudats per la resistència holandesa. Aquesta vida a la clandestinitat dels jueus que vivien a Amsterdam va ser recollida al famós Diari d’Anna Frank.
Des del primer moment de l’ocupació, Arondéus es va unir a un grup d’artistes que, com ell, s’havien compromès a resistir la invasió nazi. Una de les activitats d’aquests artistes era fer servir les seves habilitats per falsificar documents amb els quals els jueus poguessin deslliurar-se de ser deportats. En aquest grup va treballar Arondéus juntament amb l’escultor Gerrik van der Veen i la música i activista lesbiana Frieda Belinfante. Però les falsificacions, per més ben fetes que poguessin estar, tenien un problema molt difícil de resoldre: a l’oficina d’empadronament d’Amsterdam hi havia l’arxiu dels documents originals, la qual cosa permetia la Gestapo ho tenia molt fàcil per descobrir les falsificacions.
Davant aquest problema, la solució que van trobar Arondéus i els seus va ser destruir l’Oficina Municipal per al Registre de la Població. La nit del 27 de març de 1943 Arondéus i vuit companys més, disfressats amb uniformes de la policia que havien robat, van entrar a la seu de l’arxiu fent-se passar, precisament, per inspectors que tenien l’ordre de buscar explossius a l’edifici. Els guardes de la porta els van deixar passar i un cop a l’interior, en van tenir prou amb adormir els guardes amb somnífers. Un cop dintre van col·locar els explosius que van destruir prop de 800.000 targetes d’identitat. L’aigua amb què els bombers van intentar apagar l’incendi va destruir-ne uns quants centenars de milers més. L’acció va ser un èxit però al cap de pocs dies Willem i onze persones més que havien participat a l’atac van ser detingudes. El 18 de juny Willem i la resta van ser condemnats a mort i l’1 de juliol van ser executats.
Tot i que és impossible saber-ne la quantitat exacta, és obvi que aquella acció amb explosius contra el Registre de la Població d’Amsterdam va contribuir a salvar innombrables víctimes de l’Holocaust nazi i així ho testimonien els nombrosos reconeixements que al llarg de les dècades següents van rebre els seus autors.
Un dels executats va ser el metge Karl Gröger, de 25 anys. En una carta escrita el dia abans de morir, Gröger li diu als seus pares: “Ho havia de fer, no tenia una altra opció. Crec que amb aquesta acció he portat més benefici a la humanitat del que hagués fet durant tota una vida com a metge”. Willem no va escriure els pares, ja que va abandonar la seva casa a 17 anys després d’haver comunicat la seva homosexualitat, cosa que no va ser ben rebuda i no els va tornar a veure mai més. En canvi, com hem vist al principi, un dels seus últims desitjos abans de morir era que es sabés que “els homosexuals no són covards”. Pertorbador. Gràcies per tot Willem.
