Homosexual, negre o català

"La barreja casposa incrustada al cap d'un personatge fosc permet condensar en una sola frase la dosi justa de racisme,homofòbia i catalanofòbia"

És una anècdota, diuen. En un programa d'una cadena espanyola d'abast estatal i capital privat un concursant va ser interrogat amb aquesta qüestió: 'Què triaria per al seu fill: homosexual, negre o català?'

Cada dia hi ha dotzenes de concursos i cada setmana hi ha centenars de preguntes per als concursants però som tan mal pensats i tan malepersones que ens fixem, precisament, en aquesta. Que és una anècdota, diuen.

Però és una anècdota -diuen- prou il·lustrativa de perquè som on som. No hi ha línies roges. La barreja casposa incrustada al cap d'un personatge fosc permet condensar en una sola frase la dosi justa de racisme,homofòbia i catalanofòbia. I li riurem la gràcia perquè és una anècdota,diuen.

Fa tot just quatre dies vam assistir a l'espectacle predemocràtic d'algunes associacions de víctimes arran de la sentència europea abolint la doctrina Parot. Però no era només culpa seva. Durant anys han estat instrumentalitzades i adobades amb el discurs de la ràbia, l'odi i la revenja, diametralment oposat al de la justícia, la restitució i,finalment, el perdó. El mateix partit al govern espanyol, el PP -i tal com li hauria passat al PSOE si estigués ocupant el poder- es va veure superat pel propi discurs perpetrat durant anys i panys i va patir la vergonya -perquè en tenen, diuen- de posar en qüestió la sentència dictada per la justícia europea.

El problema no és una pregunta. El problema és un estat d'opinió en què tot s'hi val quan es parla de Catalunya -dels catalans- (o dels gais o dels africans). Un estat de no diàleg, ni reflexió, ni valors ni raons que explica amb claredat perquè quan hi ha qüestions democràtiques, tan essencials com bàsiques, és impossible establir cap diàleg amb els govern d'Espanya. Ves per on, potser la proposta prové d'un català (que fins i tot podria ser gai i/o negre).

És un mal símptoma tot i que tocarà escoltar que és una anècdota, diuen.

Per cert, el concursant va tenir prou sentit comú per respondre que noméaspirava a què el seu fill fos feliç. Si fa no fa, el que hauríem de desitjar, i facilitar, tots.

 
 

Comentaris