Holocaust literari

"Un motiu pel qual no hem d'oblidar-nos d'Amat-Piniella és aquest: la profunda humanitat i perfilament psicològic dels seus personatges"

Diuen que som un país ple de caïnisme, on només hi ha un equip de futbol, un cantant, una escriptora, un escriptor, una sola Catalunya, un sol model de català «genuí». Evidentment, aquesta petita glossa parteix de l'exageració, però no de la mentida. Som, en certa mesura, caïnites, i la literatura no se n'escapa pas. En el país d'un sol escriptor veurem —i viurem— centenars d'activitats, que ningú no posa en dubte que siguin necessàries i vàlides per reivindicar-ne la figura i obra, però després oblidarem tots els que n'han quedat a l'ombra i, fins i tot, el mateix autor consagrat que es recorda pot patir aquesta desmemòria.

Però si avui realment escric aquest article és perquè Club Editor ha publicat en format butxaca «K.L. Reich» —en la línia de recuperar obres de la nostra tradició, com algunes obres de Sales, o Sebastià Juan Arbó. La notícia, més que la publicació de la novel·la, és que aquesta edició conté més material que ens permet contextualitzar l'obra i l'autor. Es tracta d'un postfaci (pàg. 329-364) que signa Marta Marín-Dòmine (trad. de l'anglès de Yannick Garcia), i d'un apèndix (365-378) amb cartes entre l'autor i l'editor Sales; tot seguit també s'hi inclouen els informes de la censura que demostren el permís i denegació corresponents de la censura de la dictadura franquista.

Potser l'obra literària de Joaquim Amat-Piniella es veu autofagocitada per la gran novel·la que és «K.L. Reich», però el que no pot ser és que deixi d'existir tot Amat, fins i tot la novel·la que acabem de citar. Això mateix fa que només s'associï Amat-Piniella amb l'Holocaust ficcionalitzat, quan realment la seva obra va més enllà d'això. L'altra novel·la que acaba de publicar el segell barceloní és «La clau de volta», inèdita i escrita entre 1958 i 1961 (en aquesta data és quan, segons l'editora Maria Bohigas, l'autor la dóna per finalitzada). En aquest volum s'hi plantegen unes històries inherentment humanes que viuen uns personatges comuns, però derrotats i fins i tot grisos. En alguns casos, amb violència masclista inclosa.

Un motiu més pel qual no hem d'oblidar-nos d'Amat-Piniella és aquest: la profunda humanitat i perfilament psicològic dels seus personatges. Potser, d'aquesta manera, podrem endinsar-nos una mica més en el que som.

Joaquim Amat-Piniella
La clau de volta
K.L. Reich
Barcelona: Club Editor, 2013

 

 
 

Comentaris