Estimada Holly,
M’agrades perquè tot i que has deixat de ser una nena et resisteixes a fer-te dona, i perquè podries tenir entre divuit i trenta anys. M’agrades perquè constantment perds les claus però sempre hi ha qui t’obre la porta, i a més ho fa encantat. M’agrades perquè vius instal•lada en la provisionalitat i en una casa sense mobles, i perquè no vols pertànyer res ni a ningú, ni tan sols a tu. Criatura sense passat ni futur, interessada només en el moment. M’agrades perquè no poses nom a les coses, ni tan sols al teu gat, a qui li dius “cat”. I perquè no et sents d’enlloc i sempre canviaries d’aires, i perquè “casa” és arreu. Innocència encoberta que despista, llesta i autèntica. Pícara i poc transparent. M’agrades perquè et pintes els llavis per llegir segons quines cartes i perquè al final tot és tan fàcil com entrar a Tiffany’s i quedar envoltada de diamants. Llavors et passen tots els mals.
