Hola

De tant en tant

"Ja tornes a anar tard. Com sempre. Sempre amb presses i a l´últim moment. Sempre amb presses per anar enlloc". Ens passem la vida parlant amb nosaltres mateixos. Ens preguntem, ens contestem i ens animem. Negociem, analitzem i comentem la jugada per entendre'ns millor. A nosaltres, i allò que tenim entre mans. I amb aquest diàleg interior donem forma al nostre pensament. Diuen que no saps el que penses fins que no t'ho has dit. I llavors ho expliques o potser decideixes que no. Perquè hi ha històries que són massa perilloses per compartir. Secrets que són com un tresor. I que per prudència, per no deixar pistes del crim, no les expliques a ningú. Sigui com sigui, expliquis o no expliquis, qualsevol idea que creui el nostre cap, genera una conversa. Amb tu.

 
 

Comentaris