P, de Participació; “La democràcia avançada només és possible si cada ciutadà, en tant que subjecte autònom, exerceix conseqüentment la seva ciutadania. D’aquí que la participació en sigui un valor indispensable” (Francisco de la Torre, Participació ciudadana. El compromís amb la vida pública)
He votat C en la consulta per la reforma de la Diagonal. L’Ajuntament de Barcelona m’ho ha posat difícil per poder triar alguna cosa que no sigui ni una Diagonal en forma de Rambla, o bé una Diagonal amb un toc més afrancesat, més xic, com és un Bulevard. I és que si no és per allò que se’n diu del boca-orella, encara és hora que en la milionària campanya institucional se’ns expliqui que també hi ha la possibilitat de descartar les dues opcions. O bé perquè no ens agrada cap proposta; potser perquè creiem que alguna cosa s’ha de fer però que han de ser els urbanistes i arquitectes qui prenguin aquesta decisió per nosaltres; probablement perquè considerem que el debat no es pot limitar a l’estètica o al maquillatge sinó que s’ha de contemplar l’ordenament urbanístic, la mobilitat o l’impacte sobre els barris, i possiblement també perquè pensem que qui ha d’assumir la responsabilitat política d’una transformació urbana d’aquesta magnitud no hem de ser, precisament, nosaltres, sinó qui ens mana. Es clar, que votant C m’enfronto a que se m’etiqueti de Consevadora, de no ser prou Cosmopolita ni gens Cool. Assumiré les conseqüències!
No crec que ningú negui l’evidència que cal una reforma o un replantejament de la Diagonal. Ara bé, cada vegada s’alcen més veus que posen en dubte “aquesta reforma”, A o B, Rambla o Bulevard. És el cas, per exemple de l’arquitecte Oriol Bohigas, responsable urbanístic de la ciutat durant els Jocs Olímpics, que adverteix que els arguments que està fent servir l’Ajuntament més lluny de ser sòlids i creïbles, són totalment dubtosos i, sobretot, contradictoris. Bàsicament perquè posen en un mateix sac conceptes que no s’han de barrejar, com el transport col•lectiu amb els vianants, l’espai públic amb l’eix comercial, el tramvia amb el metro…
I aquí és on volíem arribar, al tramvia! Perquè hem de tenir present que és l’empresa que gestiona el tramvia qui paga els 3 milions d’euros que com a mínim costa aquesta consulta ciutadana. Tant Bohigas com també l’exarquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Anton Acebillo, no són partidaris del tramvia per la Diagonal. I, atenció, que aquí no acaba tot! Fixeu-vos amb el que ha assegurat l’arquitecte, urbanista i paisatgista Ada Llorens en el programa de Josep Cuní: tant si guanya A com B, uns 50 milions d’euros anuals es transvasaran del Bus al TRAM SA, una empresa que –curiosament– compta amb un 77% de capital privat (Alstom, Fomento de Construcciones i Contratas, Comsa, Acciona, Marfina i Detren). És a dir, que si com diu l’Ajuntament, tant la Rambla com el Bulevard costen uns 70 milions d’euros i sis anys d’obres, s’estaran regalant 30 kilòmetres de carril públic per a l’explotació privada a canvi només del cost de l’obra.
Cal, doncs, una reforma de la Diagonal? O, millor preguntem, cal aquesta reforma de la Diagonal, tal com la que planteja l’Ajuntament? N’hi ha per dubtar una mica… Per això he votat C.
