Hölderlin, assaig poètic

"És un dels màxims exponents de les lletres germàniques i, en conseqüència, llegir-lo és una gairebé un repte cultural alt"

El món de la lírica, de la poesia, del vers, de l'ànima de les paraules, és sovint el més debatut i combatut —que ho diguin, sinó, als noucentistes, que es van dedicar a esbandir la tradició anterior a la seva, menys Verdaguer i March—, però potser també el més complex de totes les arts escrites o dites.

Tal com sol passar, Quaderns Crema ens ofereix una exquisida edició de l'assaig poètic de Friedrich Hölderlin, traduït i prologat per Manuel Carbonell, sota el títol Principis per a la consecució poètica. En aquesta edició bilingüe hi trobarem els textos catalans i alemanys acarats els uns amb els altres acompanyats d'un bon gruix de referencialitat externa en forma de notes finals, amb aclariments, dubtes lingüísticosemàntics i filosòfics, però també bibliografia generosa que posa llum a punts concrets d'aquest assaig.

Tanmateix, Hölderlin és un dels màxims exponents de les lletres germàniques i, en conseqüència, llegir-lo és una gairebé un repte cultural alt, perquè l'obra d'aquest gran autor alemany beu de fonts lingüísticament, referents i bibliogràficament inabastables per a molts lectors. Fins i tot per als avesats —com deia Jordi Llovet a l'article d''El País' titulat «Poètica de Hölderlin», de 2 d'octubre de 2014—, el poeta alemany «Hölderlin és un poeta difícil, molt difícil de vegades, amic dels llargs períodes que havia après d'Homer, i dels enrevessaments sintàcticosemàntics de Píndar […]», i és que amb aquests referents que apunta el professor i crític barceloní, el bagatge que té l'obra que avui ens ocupa ha de sobreeixir i reeixir forçosament.

Per fortuna, les introduccions i traducció de Carbonell tenen el seu efecte i ajuden a contextualitzar i extreure algunes conclusions de forma més senzilla per al lector mitjà. I, en definitiva, ens apropa a l'essència de la poètica, que «[…] restitueix al cor tot allò que li ha pres, és art que vivifica, com abans era art que espiritualitzava, i, amb cops successius de vareta màgica, fa emergir més bella la vida perduda, fins que la vida se sent de nou tan entera com s'havia sentit primordialment.»

Sigui com sigui, del text de Hölderlin, d'alt nivell i exigència, se'n desprenen diverses lliçons poètiques que s'enllacen amb els conceptes d'epifania —un moment de lucidesa i percepció de la veritat—, de jo líric, de llenguatge i del ser. Ens demostra, per tant, que el camí per recórrer, en les arts, és inabastable, inesgotable i ple de envitricolls poderosos que ens poden desanimar, però que mai no ens han de fer rendir, perquè també es pot assolir (ni que sigui poc) un bri d'aquest coneixement líric.

Friedrich Hölderlin
Principis per a la consecució poètica (pròleg i traducció de Manuel Carbonell)
Barcelona: Quaderns Crema, 2014

 
 

Comentaris