Ho tornarem a fer, però fem-ho bé, si us plau!

Tinc la sensació, a mesura que passen el temps i els esdeveniments, que a Catalunya vivim una mena de festival del disbarat polític que s’està allargassant.

No puc sostreure’m de la sensació de viure temps polítics no gaire normals, i no em refereixo pas als judicis i la mala bava que ens aplica l’aparell de l’estat espanyol, que ja dono per descomptada. Tinc la sensació, a mesura que passen el temps i els esdeveniments, que a Catalunya vivim una mena de festival del disbarat polític que es va allargant massa: nomenaments del primer que passava per allà, llargues espirals de declaracions, menyspreu de l’experiència i del sentit comú, de la ponderació, de la feina ben feta i del sentit de la responsabilitat. Estratègies del tres al quarto, persones erigint-se en portaveus grandiloqüents i efímers, els mitjans de comunicació donant credibilitat al primer que fa unes declaracions que potser volen dir alguna cosa -o potser no, però tant li fa. Primer parlo i després penso, primer disparo i després apunto...

A la política catalana avui es deixen de banda algunes qualitats importants en la designació de responsables de labors institucionals, i en canvi es premien -més que en d’altres moments- atributs com la fidelitat canina o d’altres no necessàriament positives per al lideratge. A l’espai post-convergent hi ha massa líders (o gent que ho intenta) i a ERC només n’hi ha un i està a la presó.

L’altre dia em vaig recordar de les crítiques que es llançaven contra Artur Mas quan va ser designat candidat a succeir Pujol com a líder de Convergència, als inicis del s. XXI: que si el van posar a dit, que si no tenia experiència, que si naps que si cols... I això que havia estat director general, conseller d’obres públiques, d’economia, portaveu del Govern, conseller en cap, secretari general del seu partit substituint a Pere Esteve... Si ho comparem amb el que ha passat darrerament, quin canvi! Puigdemont fou nomenat a dit, d’un dia per l’altre, i aquest designà el seu substitut a l’alcaldia de Girona amb una jugada per a l’oblit. El President Torra, a qui un bon matí va tocar agafar el toro per les banyes, capeja com pot el temporal a l’espera que algú posi ordre a casa i talli el bacallà ben tallat (si no està ben tallat és impossible que el compri ningú). Elsa Artadi va passant d’un alt càrrec a l’altre, per sobre dels resultats de les primàries que van triar Neus Munté i parapetant-se amb la figura de l’empresonat Joaquim Forn...

El factor “aleas”, l’atzar, la casualitat -la combinació d’elements no controlables que conflueixen per a generar fortuna o desgràcia en les persones i per a produir esdeveniments- és essencial en la història del pobles, tal com recordo que explicava el pedagog Jordi Galí i Herrera (Barcelona,1927) fill d'Alexandre Galí, quan parlava d’història de Catalunya i ho contraposava al determinisme marxista. No menystenia pas les actituds de les persones, però no oblidava el factor atzar. Galí, fervent defensor del personalisme cristià, és a dir, de la responsabilitat personal envers la col·lectivitat, segur que ho lligava amb la creença en la facultat humana de decidir lliurement: el lliure albir.

Veient la quantitat d’erros estratègics i de procediment comesos pels responsables polítics de la banda nacionalista catalana -avui per avui anomenada independentista- suposo que el factor atzar és important, però el lliure albir també hi juga a fons. I tinc la sensació que el determinisme, en aquest cas un fatalisme, també hi té influència. Però si creiem en la teoria personalista -la responsabilitat personal per a fer les coses bé, quan toquen i com toquen- llavors estem obligats a ser honestos i abnegats.

Quan sento això del “ho tornarem a fer”, que em plau en tant que manifestació de lliurament als principis de la llibertat de Catalunya, espero que no inclogui la quantitat de jugades errònies o “farols” que hem vist fer els darrers anys. Vull entendre que es vol dir que ho tornarem a fer, però que ho farem bé i no pas com fins ara. Llavors d’acord!

 

Evidentment tot s’aguanta sobre l’obtusa actitud de les altes esferes espanyoles de reprimir la població catalana i allò del “antes partía que doblá”. Catalunya és un gra amb el que ja conten, tot i que avui s’ha ben infectat, fa malet, i pot esdevenir volcà. Però també es pot enquistar.

I estant així les coses crec que a Catalunya som moltes les persones que tenim l’esperança que el lliure albir trïi l’actitud responsable que alliberi les energies avui dolorosament acumulades. Per això cal tornar a fer les coses bé: el que toca, quan toca. I amb generositat, sobretot, generositat, benvolguts dirigents o aspirants a dirigents! Però si us plau, no ens feu veure a galet, perquè la confiança costa molt de guanyar i es perd massa de pressa. Que el lliure albir ens faci lliures!

 

Comentaris (10)
Ens están enganyant Fa 3 mesos
Tots els partits han posat el fre de ma. No estàn disposats a pagar el preu de la presó, però abans ens van enredar amb falses promeses. Ara, ens diuen que volen "aixamplar la base". I una M!!!
Toni Fa 3 mesos
Només podem confiar en nosaltres mateixos i en veus independents com Cotarelo, Espot, etc... que van per lliure i no obeeixen consignes de partit. Ho aconseguirem segur. Cal un plan renove a la política catalana. Tant de bo es torni a presentar J.Graupera.
Francesc Fa 3 mesos
Ens cal unió i estratègia entre ERC i JXCAT... i ràpid, per accelerar el que de tota manera és inevitable: la desintegració del (ex) imperi espanyol, tal i com ja va passar l'any 1991 amb la URSS. Aquí passarà igual. I si ERC no està per la labor ho pagarà a les urnes.
VÍCTOR Fa 3 mesos
Per fi algú diu coses amb seny. No puc estar més d'acord amb el plantejament. Ja sabem com se les gasten a fora, però hem de fer també molta autocrítica interna a Catalunya.
Carles Viñals Casado Fa 3 mesos
I ho espero així perquè, si no ho fan, només albiro dos finals possibles de la nostra contesa. L'un, l'extinció de l'anhel de llibertat del nostre poble i la seva resignació a la definitiva assimilació a Espanya. L'altra, una no descartable revolta popular espontània, desesperada, com un tro en un migdia assoleiat, sense esperança de victòria, darrera i exasperada expressió de dignitat d'un poble portat al límit de la humiliació i la vergonya. Que no sigui la primera.
Carles Viñals Casado Fa 3 mesos
2) Els nostres polítics SABEN que tota iniciativa seva en pro de la llibertat serà legalment escapçada i, si gosen desobeïr, rebran (i rebrem) el càstig que d'altres pateixen en forma de presó o exili. Jo els sé INTEL:LIGENTS i respecto la seva POR, que és també LA MEVA i, tot i així, espero que sàpiguen esmolar més la seva intel.ligència i remuntar el seu l'ESPERIT per damunt de la POR, fins el punt d'acceptar PAGAR EL PREU de ser fidels al seu poble.
David Fa 3 mesos
Molta gent ens pensàvem que això del procés anava seriosament i només era un bluf. A més, després de l'1-O la política catalana està enfonsada i a la deriva. Actituds porugues com les d'en Torrent, xerrameca buida com la d'en Torra o el conseller Buch atiant els Mossos contra els CDR donen molt mala espina.
Al David Fa 3 mesos
Si el procés fos un blufff no hi hauria gent a presó ni a l'exili sense data de sortida/tornada, no hi hauria un Borrell al front del ministerio de Asuntos Catalanes, no hi hauria un fons de rèptils comprant voluntats com la del Tajani per endarrerir tant com puguin la nostra independència. Impossible. Aquí no s'atura res, encara que ERC hagi posat el fre de mà desde fa 2 anys com diu Cotarelo i usat els nostres vots per apoltronar-se la mar de bé. No hi ha marxa enrera. Ho farem amb o se
Carles Viñals Casado Fa 3 mesos
1) Srs. articulistes: Esperem el primer de vosaltres que ens digui la veritat. L'oceà de xerrameca buida i l'enfilall de disbarats i errors dels nostres polítics no són deguts a cap deficiència intel.lectual respecte al poble que ens domina; NO SOM MÉS TONTOS QUE ELLS. És l'efecte lògic d'un sentiment propi dels éssers vius i també de l'home: La POR. Sentir-la no ens fa inferiors, PERÒ SÍ NEGAR QUE LA SENTIM i no proposar-nos seriosament de SUPERAR-LA.
Ferran Fa 3 mesos
Con el titular tengo suficiente, TIENE RAZON; QUE LE HAGAN CASO¡¡¡¡
Ramon Fa 3 mesos
No és tan complicat: simplement es tracta de fer sempre el diametralment oposat al que vol ERC.