Històries de la ràdio

" 'Ona Catalana té el seu corresponsal al lloc dels fets. Jaume, explica'ns què estàs veient'. I clar, jo només veia casa meva"

Aquest dimarts vaig anar a El Món a RAC1 per primera vegada. Espero no haver fer massa mal paper, sobretot per no fer quedar malament la Núria Riquelme, a qui vaig conèixer fa molts anys quan jo era el corresponsal de la difunta Ona Catalana al País Basc i ella una de les responsables dels informatius. Aquesta emissora havia nascut l'any 2000 juntament amb RAC1 i totes dues buscaven fer-se un lloc en un mapa radiofònic dominat per Catalunya Ràdio. Ona va perdre i RAC1 va guanyar.

Recordo una història que em va passar quan duia pocs dies a Bilbao, a principis de novembre del 2001. Per desgràcia hi va haver un atemptat mortal a primeríssima hora del matí. Com passa molt sovint, les notícies les saben abans a les redaccions centrals que no pas els pobres corresponsals. De manera que jo dormia plàcidament (deurien ser les set del matí) quan em va trucar el Xavi Puig i em va donar la notícia, encara molt incipient i confosa. El Xavi era el productor del programa del matí, que presentava Josep Cuní, i amb el temps es va convertir en un dels caps de premsa més sensats i amables dels dos tripartits.

El fet és que el Xavi em va dir que sortís pitant cap a Getxo, on s'havia produït l'atemptat. Abans, però, havia d'entrar un moment en directe al programa per explicar les quatre coses que se sabien i donar bona imatge de la ràdio. Bé, cap problema. Però per a la meva sorpresa la primera cosa que el Cuní va dir en antena va ser: "Ona Catalana té el seu corresponsal al lloc dels fets. Jaume, explica'ns què estàs veient". I clar, jo només veia casa meva i, sense ulleres, mig borrosa. I com que no podíem quedar malament, vaig dir quatre obvietats que hi ha a cada atemptat (ambulàncies, helicòpter, carrers tallats i molta Ertzaintza). I el Cuní content i jo també. Després el pobre Xavi es va disculpar pel malentès i vaig sortir escopetejat. La següent crònica ja va ser professional i rigorosa.

Fins ara no ho havia explicat perquè em feia vergonya. Però el temps (quasi deu anys!) fa que l'incident s'hagi convertit en una anècdota explicable. Lamento explicar batalletes però estem al mes d'agost i el Ribot serà indulgent.

 
 

Comentaris