HISTORIES DE LA CRISI

"I així acaba la història, amb el desconcert i la frustració del nostre protagonista que es debat entre treballar pel seu compte (en negre, és clar) o buidar el local i  llogar-lo als del "Burguer King""

En Diego té un petit taller de reparació d'aparells de televisió i d'aire condicionat i també es guanya la vida amb la instal•lació d'antenes, la TDT… tant per a particulars com per a comunitats de propietaris. Compta amb dos treballadors, ell té assignat un sou modest i rep la inestimable i desinteressada ajuda de la seva dona que fa les factures, agafa els encàrrecs…

Vet aquí que ha arribat el dia que la feina ja no dóna per a més, les comunitats retallen despeses, altres decideixen que no paga la pena arreglar un dels tres televisors que hi ha a casa i que l'estabilitat familiar no perilla només amb dos aparells i alguns (i no pas una minoria) opten directament per la morositat més descarada i deixen de pagar factures de cent, dos-cents cinquanta, tres-cents euros… amb IVA i tot, és clar. Què els pot passar? Què hi tenen a perdre?

Desesperat, en Diego no pot continuar mantenint els dos treballadors, cadascun li costa dos mil euros al mes. També cal afegir-hi la resta d'impostos que paga com a autònom i la nul•la cobertura social de què disposa. Intenta arribar a una solució amb un d'ells… potser reducció de jornada, treballar menys dies al mes i que la diferència la cobreixi l'atur, fins i tot, una indemnització de deu mil euros sota el compromís de tornar a incorporar-se quan la situació millori…

Però l'operari no baixa del burro i, sorprenentment o no, vol ser acomiadat i no pensa renunciar a un cèntim del que li correspon: vint-mil euros d'indemnització als quals afegirà, lògicament, dos anys del màxim de subsidi d'atur que, a més, podrà completar sense gaires problemes fent treballs esporàdics "en negre"…

Aquesta història (real) de la crisi quedaria incompleta sense l'entrada en escena de qui té la clau de la caixa. En Diego ha de fer front a la indemnització del seu treballador de forma immediata i cap problema! Un crèdit personal de vint mil euros a cinc anys al set per cent. "Una ganga per a ser client… pensa que normalment fem un deu o un dotze, fins i tot…" –escolta amb resignació.

I així acaba la història, amb el desconcert i la frustració del nostre protagonista que es debat entre engegar-ho tot a dida i dedicar-se a treballar pel seu compte (en negre, és clar) o una opció encara més "emprenedora"… buidar el local i, com que està molt ben situat, llogar-lo als del "Burguer King" i parar la mà cada mes.

Mentrestant, no cal dir que ja tenim un nou membre al club dels "desafectes" i, ves per on, en aquest cas no ha estat ni pel Constitucional, ni per l'Estatut… I, és clar, després no ens ha d'estranyar el contingut d'alguns estudis que parlen de la fragmentació política i que fins i tot els que defensen obertament el racisme i la xenofòbia o els que volen que Catalunya sigui una república popular socialista independent es vegin amb cor d'entrar al Parlament…

 
 

Comentaris