Llegeixo que el periodista i eurodiputat de Vox Hermann Tertsch va ser convidat per l’ambaixada espanyola de Viena a una taula rodona titulada “500 anys de fake news? Propaganda contra l’imperi espanyol d’ahir a avui”, centrat en la hispanofòbia i la llegenda negra.
Com que normalment mesurem les coses en relació als principis i valors dels nostres dies, i no pas en relació a aquells que eren dominants o vigents en la mentalitat d’èpoques pretèrites, quan avui jutgem determinats imperis del passat acostumem a clavar-los suspensos sense pal·liatius. La mala fama pot, per tant, afectar tant l’imperi espanyol com el britànic, o el rus, el francès o l’alemany -que Hitler no va poder arribar a construir- per posar quatre exemples. O si parléssim de Roma o Egipte, també. I cert és que, des d’aquesta perspectiva, també es podria criticar l’imperi mediterrani de Catalunya a l’Edat Mitjana.
De tota manera, les llegendes negres han acompanyat sempre els imperis i el poder. Són la propaganda negativa, una manera de crear mala fama, i han estat alimentades invariablement pels enemics o rivals… Sense anar més lluny la llegenda negra dels Borja va ser quelcom alimentat per les grans famílies “italianes” que van veure com algú de fora els prenia el poder i es van conjurar per què no tornés a passar: fets que ja eren habituals a la Cort Papal de l‘època van servir per crear una narrativa de perversió extrema ad hoc que ha arribat fins als nostres dies i, per acabar-ho d’arreglar, amb un cert anacronisme, la indústria cinematogràfica i d’entreteniment li va donar un gran impuls que ha acabat d’instal·lar i la llegenda negra dels Borja a la ment del gran públic. Per adonar-vos d’aquest fet us recomano llegir “Borja, Papa”, de Joan F. Mira (Ed. Proa) una novel.la en format autobiogràfic escrita x Mira després d’exhaustius estudis a la biblioteca Vaticana, que dóna una mesura i una visió molt diferent de la personalitat i el anys de papat d’Alexandre VI. Una novel.la que t’enganxa i et dóna una informació rellevant per entendre què va significar el papat d’una nissaga “estrangera” que parlava català a Roma i les relacions de poder entre els països, imperis o estats de l’època. I sobre la imperifòbia. I sobre les llegendes negres.
Segur que sobre l’imperi espanyol -castellà- s’han dit moltes barbaritats, s’ha posat l’accent sobre coses negatives i moltes de positives han estat menystingudes. Però que una ambaixada espanyola convidi un representant de Vox per parlar d’hispanofòbia, grinyola una mica. Avui que el comportament de l’Estat en relació a Catalunya a força gent li recorda la Inquisició (sí, la de la llegenda negra!) que algú defensi l’imperi espanyol i les seves maneres, fa posar la pell de gallina…
