Durant el mes de febrer de l’any 1945 Hiroo Onoda, oficial de la intel·ligència japonesa destacat a l’illa filipina de Lubang, va rebre la darrera ordre dels seu comandament immediat, el major Yoshimi Taniguchi: calia que s’amagués al bosc i espiés els moviments de les forces americanes que acabaven d’ocupar l’illa fins que el gloriós exèrcit de l’emperador tornés a aquest territori perdut al Mar de la Xina Meridional.
Disciplinat com pocs, Hiroo Onoda va complir aquesta ordre durant gairebé trenta anys. Pagesos i forces policials de l’illa coneixien la seva existència i penjaven cartells i llençaven pamflets demanant que desistís de la seva obstinada resistència solitària a la selva sense cap resultat. El mes de març de 1974 va caldre traslladar fins a Lubang el seu antic comandament, el venerable Sr. Taniguchi –ja convertit en llibreter retirat-, perquè ordenés a Hiroo Onoda la fi de la seva missió i li comuniqués que es podia llicenciar.
Sovint ens toca escoltar les desraons dels acòlits de Navarro, Rivera o Sánchez-Camacho i tot respectant les legítimes opcions polítiques de tota persona que viu i treballa a Catalunya no podem evitar de pensar que habiten en una realitat paral·lela que els impedeix entendre el nou país que neix per voluntat majoritària de la societat catalana. No es tracta que hi estiguin a favor però seria interessant que s’hi oposessin amb raonaments seriosos, rigorosos i democràtics. Però, és clar, si s’hi oposen reconeixen aquesta nova realitat. De la mateixa manera que si defensen el ‘no’ a una consulta per a la independència reconeixen la legitimitat de la consulta i l’evident existència dels favorables al ‘sí’.
Bressolen la seva antiga i superada Catalunya espanyolitzada perquè en paraules de Hiroo Onoda “Si la realitat t’ha de canviar la vida algunes persones preferim viure adormits”. Ens queda l’incògnita de saber qui encarnarà el paper del vell Sr. Taniguchi i els comunicarà la fi del segle XX.
