L’Audiència de Navarra torna a estar en boca de tothom després que hagi decidit mantenir la llibertat provisional pels membres de La Manada. La decisió, un cop més, es fa pública en un inici d’any en què les dones tornen a tenir motius pel desànim, amb la primera víctima de violència domèstica morta a punyalades presumptament a mans de la parella, que ja s’ha lliurat a la policia. A aquesta notícia tràgica s’hi afegeix el debat al voltant de les lleis que lluiten contra la violència de gènere i que Vox ha decidit convertir com a moneda de canvi per a les negociacions amb el PP i Cs a Andalusia.
El cas de La Manada, però, representa a més a més una batzegada pels milions de catalans que contemplen astorats i profundament indignats com es manté la presó provisional per als líders del procés i promotors del referèndum de l’1-O, que pretenia donar l’oportunitat a tothom d’expressar-se en llibertat. Tot i que les comparacions són odioses, però ningú es pot estar d’assenyalar com de beneficiosa es la justícia espanyola amb els que han estat condemnats per abusos sexuals, mentre manté en una situació de presó injusta i inexplicable a persones que no han fet més que aixecar la bandera del pacifisme, el diàleg i la democràcia.
El 2019 comença amb una actualitat decebedora i amb pocs motius per l’optimisme. Les decisions de la justícia espanyola segueixen la mateixa tònica, immune a la indignació del carrer, i l’extrema dreta —crescuda després de les eleccions a Andalusia— aconsegueix que es posin en qüestió debats ja superats com és la necessitat de lluitar contra la violència domèstica. Amb tot, però, cal esperar que tothom des del seu àmbit faci valer els valors que són de justícia perquè segurament sempre seran molts més que aquells que defensen les aberracions sense escrúpols.
