Per conèixer bé un personatge, res com acudir a fonts fidedignes i autoritzades. Més que més, si el personatge en qüestió presenta una certa complexitat i una personalitat rica en matisos, com és el cas que avui ens ocupa. De Xavier García Albiol, candidat a alcalde de Badalona pel Partit Popular, en coneixíem sobretot la generositat verbal, la gràcia expressiva i l’efusivitat en el tracte amb els conciutadans. Però hi ha manta detalls i matisos de la trajectòria vital que no coneixem prou bé, com acostuma a succeir amb les figures més ben articulades.
Afortunadament, com deia, comptem amb fonts d’informació que poden il•luminar-nos. Sense anar més lluny, la pàgina web del mateix PP de Badalona. L’esforçat redactor que es va ocupar d’escriure el perfil del candidat no va voler escatimar informació i ens transporta fins a la seva infantesa, perquè puguem fer-nos càrrec de la precocitat amb què es va convertir en líder d’opinió. Llegim: “En algunes cartes que va escriure a la Revista de Badalona quan tenia dotze anys, el Xavier ja apuntava maneres en demanar a l’aleshores alcalde Màrius Díaz que arreglés un parc infantil i en reclamar a l’Ajuntament un espai on poder jugar a la pilota”. Segueix el text de la missiva que el nen García Albiol va enviar a la susdita publicació, i que era del següent tenor: “He escrito esta carta para ver si con los cambios en el Ayuntamiento nos pueden arreglar el parque que tenemos, bueno eso no parece un parque sino, con buenas palabras, una pocilga al aire libre”.
Sí que apuntava maneres la criatura, sí. A banda de les àrdues dificultats expressives (fins i tot per a un nen de dotze anys) que revela el text que el PP de Badalona es complau a reproduir, brilla amb llum pròpia aquesta “pocilga”, tot un antecedent del contingut del fulletó que Xavier Garcia Albiol i la voluntariosa Alícia Sánchez-Camacho repartien a quatre mans aquest cap de setmana passat. Només faltava aclarir si la soll també era habitada per algun clan de gitanos (no necessàriament romanesos).
Una lectura profilàctica? Una de progre, i últimament poc reeditada: Historia de un idiota contada por él mismo, de Félix de Azúa. En el seu moment no ho semblava, però combinaria molt bé al costat de la literatura epistolar de l’adolescent García Albiol. Que vagi de gust!
