Hereu ensopega amb la Diagonal

"Ens hem oblidat de fer les coses be, amb qualitat i transparència"

La consulta popular per decidir si s'ha de fer alguna cosa amb l'avinguda Diagonal de Barcelona amenaça de convertir-se en el ridícul més grans del darrers temps. Com diria aquell, mai tant poca cosa s'havia fet tant malament! I és que a mesura que van passant els dies, creix la sensació que aquesta consulta està mancada de les mínimes garanties que permetin creure en la fiabilitat del procés. No voldria pensar malament, però a vegades sembla que el rampell que ha conduit al govern de Barcelona a fer aflorar ara un tema de debat com aquest, que sempre serà controvertit, discutit i polèmic, no és cap altre que intentar distreure el personal de tres qüestions que minen la solidesa electoral de l'actual alcalde i candidat a la reelecció, Jordi Hereu: el convenciment dels barcelonins –expressat a les enquestes-- que l'actual govern i el seu batlle s'estan desinflant i cedint terreny al seu principal rival, el convergent Xavier Trias; que l'alcalde té dificultats per liderar una ciutat amb un projecte global poc o gens visible; i que la seguretat, la immigració o el neguit econòmic generen malestar en amplis sectors socials. I sembla de manual que per tapar qualsevol debat sobre totes aquestes qüestions el més apropiat és provocar-ne d'altres com la candidatura de Barcelona pels Jocs d'Hivern del 2022 o la reforma de la Diagonal.

Si, com sostenen alguns, aquesta era la finalitat de la consulta ciutadana sobre el futur de la principal via de comunicació que creua Barcelona, als seus promotors els pot sortir el tret per la culata i a la ciutat li pot colpejar les arques municipals i la imatge. La primera és dolorosa en plena època de tisorades i restriccions. La segona és preocupant en una ciutat que sempre havia presumit de ser capital del disseny, la modernitat i la tecnologia, i que està donant massa oportunitats a la mediocritat perquè exhibeixi la seva excel•lència.

Sense exagerar, sense que ningú vulgui agafar el rave per les fulles: Quina necessitat hi ha d'exhibir el pitjor de nosaltres mateixos? Com s'explica la sensació d'improvisació d'una consulta que persegueix(?) embellir la Diagonal, però no resol que en farem del trànsit que ara hi passa? És tolerable que el sistema informàtic, base de desplegament tecnològic de la consulta, faci figa ara sí i ara també? És presentable un mecanisme de vot electrònic que, com a mínim, desperta sospites després que se sabés que el regidor del PP, Alberto Fernández Díaz va intentar votar però no va poder-ho fer perquè algú havia suplantat la seva personalitat i ja ho havia fet en nom seu? És fiable quan, per exemple, el regidor de CiU, Xavier Trias, va intentar votar en set ocasions i, finalment, va haver de canviar de punt de votació per un error de connexió en el sistema de l'oficina? És prou plural el ventall de propostes a votar després que centenars de persones s'hagin queixat per escrit perquè la consulta amaga l'opció de no tocar res, de deixar-ho tot tal com està?

Les respostes semblen òbvies i, evidentment, gens encoratjadores.

Amb tot, el més trist i lamentable és el paper que li han fet fer a l'alcalde de la ciutat –i, evidentment, que ell ha permès i ha alimentat-- en el moment d'anar a votar i observar que el sistema informàtic no funcionava. Ni l'alcalde ni els tècnics van voler reconèixer-ho. En primera instància Hereu va afirmar que sí que havia votat; per dir després que creia que sí que havia votat; després, que ja no estava tant segur d'haver votat; per acabar al final tornant a votar. Poc instructiva la imatge d'un alcalde desencaixat per la contrarietat de patir en primera persona les conseqüències d'un sistema que no funciona però que es deixa aconsellar per un tècnic fer una mica de teatre, dissimular que no passava res. Com a mínim aquesta és la sensació que ha quedat entre els observadors. I si no és així, per què va votar a la tarda?

La credibilitat de la consulta està qüestionada. Ens hem oblidat de fer les coses be, amb qualitat i transparència. Algú s'hauria de plantejar si és sensat continuar per aquest camí.

També caldria que algú reflexionés perquè la consulta sobre la Diagonal organitzada amb tota la maquinària municipal, amb un pressupost d'alguns milions d'euros i amb tot l'aparell mediàtic i propagandístic de l'Ajuntament no és millor, ni més transparent, ni més eficaç, ni més creïble, ni més participatiu (el primer dia els votants no van arribar al 2%), ni més exhaustiu que moltes de les consultes sobiranistes celebrades arreu de Catalunya que s'han organitzat sense una estructura professional, ni pressupost, ni aparell mediàtic i de propaganda, però amb més participació (un promig del 20%).

Tot plegat és per pensar-hi una mica!

 
 

Comentaris