Héctor López Bofill tenia raó

Són pocs els països que estan dividits a parts iguals entre partidaris i detractors, i acostumen a ser societats molt polititzades o que han patit el trauma de la violència

Un dels meus intel•lectuals de capçalera era fins ara Héctor López Bofill. La seva aventura partidista al costat de Joan Laporta podria modificar aquesta condició, sobretot si perd el criteri i es deixa arrossegar pel sectarisme que domina l'independentisme extraparlamentari. En realitat sóc una mica hipòcrita perquè ell ja estava embarcat en una aventura partidista dins del corrent crític Esquerra Independentista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i no per això deixava de llegir-me'l atentament. Però bé, de tant en tant ens podem permetre el luxe de fer-nos alguna trampa al solitari, però de fet aquest no és el tema de l'article.

La cosa és que aquest professor de Dret Constitucional de la UPF sempre ha sostingut una idea que sovint ha passat desapercebuda i que la història contemporània sempre ha ratificat. En un procés autodeterminista oficial, és a dir amb referèndum aprovat i calendartizat, la intenció de votar-hi favorablement es multiplica pel sol fet d'estar convocada la consulta. És a dir, la percepció que la secessió no és una quimera, sinó que és una opció realista, provoca de manera automàtica un augment del percentatge de gent favorable a la separació.

Durant el segle XX, Europa va assistir al part de quasi trenta nous Estats. Molts d'aquests nous Estats van néixer durant els darrers quinze anys del segle i en la majoria d'ells l'independentisme era minoritari abans de començar el procés de manera oficial. Quasi sempre hi havia una minoria activa en favor de la secessió, una altra minoria que n'era completament contrària i una majoria que no tenia una opinió ni ferma ni decidida. I en la majoria dels casos aquesta majoria va caure de la banda dels independentistes. Sembla un patró que es repeteixi una i altra vegada. Són pocs els països que estan dividits a parts iguals entre partidaris i detractors, i acostumen a ser societats molt polititzades o que han patit el trauma de la violència. En tenim exemples a Euskadi, Irlanda del Nord o Ucraïna. Però són sempre l'excepció.

El procés de consultes populars sobre la independència, encetades ara farà un any a Arenys de Munt, ha estat determinant a l'hora de convertir el sobiranisme en una força social majoritària. Així ho indiquen almenys algunes de les darreres enquestes publicades. És cert que aquestes consultes són només un miratge perquè no tenen cap validesa legal, però constitueixen un gest polític que ha fet que molta gent tingui la percepció que la independència nacional no és un disbarat ni una utopia.

 
 

Comentaris