En el “Juan de Mairena” d’Anotnio Machado hi ha una anotació en forma de petit diàleg que em sembla la síntesi perfecta de molta conversa literària de saló:
–A vostè li semblarà Balzac un bon novel•lista –deia a Juan de Mairena un jove ateneista de Chipiona.
–A mi, sí.
–A mi, per contra, em sembla un autor tan insignificant que ni tant sols l’he llegit.
He recordat aquest diàleg a propòsit d’alguns comentaris a la mort de Baltasar Porcel. En general, en l’espai públic s’ha reconegut la importància de Porcel i de la seva obra, per damunt de prejudicis. Però en l’espai privat i encara més en els territoris de l’anònim, on resulta tan bé de preu dir pensaments sense justificar, m’ha semblat trobar alguns equivalents del jove ateneista de Chipiona, d’aquells que troben un autor innecessari abans de llegir-lo.
M’he trobat que hi ha personatges que consideraven Porcel insignificant perquè no hi estaven d’acord ideològicament i creuen que només poden escriure coses valuoses aquells amb els qui estan d’acord. El personatge Porcel, el participant a tertúlies, l’entrevistat provocador o el columnista impertinent construïen per a aquests lectors que no llegeixen una imatge insignificant, i per tant no s’han pres la molèstia de llegir-lo.
M’he trobat que, és una variant del cas anteriors, hi ha personatges que creuen que alguns dels espais que Porcel havia trepitjat des del punt de vista ideològic o fins i tot de l’amistat personal són literàriament estèrils i esterilitzadors. Ser de dretes, si és que Porcel era de dretes, ser amic d’en Pujol i per tant ser considerat pels altres pujolista, situava a Porcel en un terreny en el qual –per a aquests no lectors- ja se sap que no pot sortir res de bo. Ergo, el que feia Porcel no podia ser bo. No calia llegir-lo.
M’he trobat també que per a alguns sectors –i aquests ja no són necessàriament anònims- si Porcel es va tancar en l’hivernacle protegit de la literatura en llengua catalana és perquè no devia ser prou bo per escriure en un mercat obert com el castellà i preferia anar fent en un petit mercat protegit. Ja ho sé, que això no és veritat. Ja ho sé que la suposada hiperprotecció de la cultura catalana és un mite que no s’aguanta per enlloc. Però a partir d’aquest mite alguns han tractat Porcel com si fos un escriptor menor, d’estar per cas. I des de molts àmbits de llengua castellana se l’ha tractat com si ell fos infinitament més estranger que un albanès o que un turc. El fet d’haver escollit el català com a llengua principal de creació literària els va convèncer, com en el cas de l’ateneista de Chipiona, que era massa insignificant per llegir-lo.
Però digui el que digui el jove ateneista de Chipiona, Balzac era un gran novel•lista. I diguin el que diguin els qui han menystingut la figura de Porcel, Porcel també ho és. Això sí, com passa amb Balzac i Juan de Mairena, cal haver-lo llegit.
