El dies de confinament ens mostren me?s que mai les contradiccions en les que es desenvolupa el nostre dia a dia, i aquestes es manifesten en la realitat fi?sica me?s propera. En un primer estadi la nostra llar, en un segon, l’espai pu?blic me?s pro?xim.
Si ens centrem en el cas de les ciutats globals com Barcelona, podri?em dir que l’u?s intensiu que patia part del nostre espai pu?blic, ara s’ha traslladat a l’interior de l’habitatge; i a l’inreve?s, ara veiem com molts dels habitatges que eren usats pra?cticament com a dormitoris, es veuen en situacio? d’estre?s, sobrevinguda per un augment de l’activitat i l’ocupacio? dels seus espais durant tot el dia, mentre els carrers estan buits.
So?n moments de reflexio? sobre els espais en els que vivim. Fa unes setmanes l’espai pu?blic de la ciutat estava al centre de tot: carrers sobresaturats per la concentracio? de turistes, voreres ocupades per terrasses, altres que feien d’aparcament, carrers peatonalitzats que acabaven sent uns aute?ntics vesti?buls dels negocis de les grans marques, altres carrers on els vehicles de motor eren els reis ocupant la majoria d’espai,… Ara, nome?s volem mirar portes endins, a l’habitatge, posant-lo en crisi, pero? cal fer-ho amb perspectiva, amb rigor i sense deslligar-lo de la seva relacio? amb l’exterior, amb la ciutat.
Com podem pensar en l’habitatge, si no podem garantir que els seus usuaris puguin accedir en el seu a?mbit me?s proper, a uns serveis de primera necessitat, i a l’imprescindible infraestructura social? Ciutat i habitatge so?n un TOT.
En aquesta tessitura, avui me?s que mai em ressonen les paraules de l’arquitecte neerlande?s Aldo Van Eyck on des la seva particular visio? de les relacions humanes entre casa i ciutat, ens deia:
“Un arbre e?s una fulla, una fulla e?s un arbre. Una ciutat e?s una casa. Una casa e?s una ciutat, i la ciutat una casa. Un arbre e?s un arbre pero? tambe? una fulla enorme. Una fulla e?s una fulla pero? tambe? un arbre en miniatura. Una ciutat no e?s una ciutat a menys que tambe? sigui una casa immensa. Una casa e?s una casa nome?s si e?s tambe? una petita ciutat”.
La situacio? excepcional que vivim ens ha portat a una obligada reflexio?, pero? el confinament no durara? sempre, i no e?s la situacio? tipus en la que cal repensar -ni l’habitatge ni el nostre espai pu?blic-, pero? si que aquesta, ens ha ensenyat quines so?n les situacions extremes a les que es poden sotmetre. Per tant hem de pensar en un habitatge i en un espai pu?blic amb una alta capacitat d’adaptacio? als canvis, diguem-ne resilient, per tal d’absorbir tota mena de necessitats i evitar que arribi al col·lapse.
Si ens centrem en les nostres llars, podri?em agrupar la reflexio? en dos grans a?mbits, un de fi?sic (formal, tipolo?gic i organitzatiu), i un de sensorial (relacio? emocional amb l’habitant).
L’a?mbit fi?sic
La reflexio? hauria de comenc?ar pel mo?n dels objectes, per tot allo? que acumulem a casa, per tal de poder destriar entre allo? prescindible i allo? necessari. Tal com apunta l’arquitecte @ekain_arq en una casa plena de ‘trastos’ la vida no hi pot tenir lloc, hem de tenir clar el que cada usuari necessita. Iro?nicament l’arquitecte Francisco Javier Saenz d’Oi?za ja deia que “el ciutada? compra un pis i posa els trastos a les terrasses”.
Pero? hauri?em d’aprofundir tambe?, en els objectes mobles, i la col·locacio? i proporcio? d’aquests a la casa, com els tenim disposats: separant espais, com hi participen, so?n fa?cils de moure… Tenim una gran taula a l’espai central de la casa, que funciona com a lloc de trobada, de reunio?, com a pla horitzontal on hi tot hi passa? O esta? en un raco? i nome?s s’usa per menjar? Potser estaria be? recordar la Taula Ines-table dissenyada l’any 1993 per l’arquitecte Enric Miralles, i concebuda com a un element central, com a una illa canviant, flexible i fa?cil de transformar per poder acollir tota mena d’activitats.
Foto d’Arxius d’Arquitectura de Catalunya
En segon lloc caldria centrar-se en si l’espai construi?t dona cabuda a les nostres necessitats: te? l’espai mi?nim necessari?, l’organitzacio? espaial que necessita l’usuari te? les peces necessa?ries? Necessitats que so?n canviants al llarg del temps, sigui pels esdeveniments sobrevinguts, per l’e?poca vital en que? ens trobem, per l’edat (des de la infantesa a la vellesa), pel nostre ge?nere o per les nostres limitacions fi?siques o psi?quiques. Si ens fem aquestes preguntes, potser podrem cone?ixer millor casa nostra i els arquitectes podrem ajudar a donar-hi respostes per tal de millorar-la.
La diversitat de requeriments segons usuaris posa sobre la taula el concepte de flexibilitat, una flexibilitat dina?mica que hauria de permetre encabir nombroses activitats en un mateix espai o canvis de distribucio? fa?cils de fer al llarg del dia.
Els dormitoris, com a espai esta?tic tancat tenen sentit? Segurament no, pero? segons l’e?poca vital en que? estigui la persona usua?ria, aquests poden esdevenir l’u?nic espai propi de tota la casa, fet que no cal menystenir psicolo?gicament parlant. Per tant, si aquest espai e?s canviant haura? de garantir la privacitat de cada habitant que ho precisi. Tal com apuntava el company arquitecte @Speedmaster72 *, no te? sentit que l’espai de l’habitatge en el que passes en 80% del temps que esta?s despert no suposi me?s del 30% de la superfi?cie construi?da de la llar. I ens posava com a exemple el projecte dels 67 HPO de l’estudi Aranguren + Gallegos que van construir a l’ ”Ensanche 6” de Carabanchel, on la zona de nit s’incorpora a la resta de l’habitatge durant el dia, passant a ser un espai dia?fan i fa?cil d’adaptar, que pot encabir una zona de treball, d’estudi, etc.
Un altre exemple proposat per @ekain_arq era el d’un gran espai neutre rodejat de peces funcionals: els habitatges de la urbanitzacio? que va projectar Alejandro de la Sota a Alcu?dia, a Mallorca el 1984. E?s un model perfectament traslladable a l’alta densitat, a la ciutat, i al bloc residencial d’1, 2 i 3 dormitoris amb terrassa.
Les diverses normatives ens defineixen l’obligatorietat de tenir un espai de dormitori i el defineixen de manera molt tancada, no deixant lloc a la flexibilitat. Pero? si hi ha un espai que ha esdevingut necessari a les nostres llars aquests dies, aquest e?s l’espai de treball, sigui per a teletreballar o per a estudiar; un espai, pero? no definits ni obligats per les normatives. L’espai privat de treball pot arribar a esdevenir un espai «pu?blic» que acabi regit per normatives alienes a l’habitatge, com la de riscos laborals.
En aquest sentit, tambe?, a nivell distributiu, cal plantejar espais que es puguin ai?llar dins la casa en cas de necessitat i que permetin el mi?nim contacte entre usuaris: un espai de confinament segur. Les cuines han de ser un dels elements imprescindibles de l’espai principal de l’habitatge, per permetre la ma?xima interaccio? entre usuaris en el moment del ritus culinari, o be? hem d’optar per col·locar-les en passadissos o vesti?buls per poder alliberar espais? Cal recuperar l’antic rebost a les nostres llars, on acumulem i conservem? Cal eliminar els vesti?buls per optimitzar els espais, o cal treure’ls gairebe? fora de l’habitatge? Necessitem passadissos llargs per anar i venir? Si dotem els nostres edificis de grans espais comunitaris, serem capac?os de gestionar-los de manera responsable i segura en e?poques com aquestes? Tenim clar quins so?n els serveis essencials en una llar? Fins fa 40 dies l’acce?s a la xarxa semblava que no ho era, ara no tenir-ne esdeve? una forma d’ai?llament social.
Pero? si un tema queda clar e?s que els espais de transicio? esdevenen imprescindibles. Cal treballar en els llindars, i permetre la connexio? de l’habitatge amb l’espai exterior; tenir una bona il·luminacio?, ventilacio? i orientacio? esdevenen ba?sics i accedir a espais exteriors on poder realitzar l’acte de “sortir” i relacionar-nos. Terrats, terrasses, patis, balcons, llindars… han esdevingut espais de gran valor, que sovint l’arquitectura ha menystingut, recuperem- los. Les aproximacions en els espais de transicio? dins-fora so?n nombroses, tant fixes com temporals, com tradicionals o agosarades. Un exemple excel·lent i provocador, que semblava uto?pic, n’e?s la intervencio? Oase N.7 de l’equip viene?s Haus-Rucker Co. a la Documenta V de Kassel del 1972.
L’a?mbit sensorial
Aquest segon a?mbit, normalment oblidat i a vegades menystingut, e?s tant o me?s important que l’a?mbit fi?sic. Tal com l’arquitecte Juhani Pallasmaa indica en el seu llibre Habitar, ”la llar traspassa allo? fi?sic, una casa ha d’ordenar la realitat fi?sica pero? tambe? la nostra ment, records i somnis… Els pisos antics so?n acollidors i estimulants, perque? ens situen en un continu del temps, mostrant les empremtes d’un passat diferent”. En aquest punt queda pale?s la importa?ncia de la preservacio? del nostre patrimoni, d’allo? viscut, que ens estimem i que ens crea lligams amb un lloc, e?s a dir que ens do?na identitat.
Pallasmaa ens alerta de no caure en l’error que sovint fem els arquitectes, pensant que “estetitzant” un habitatge, el dotem d’a?nima.L’arquitectura ha de possibilitar que l’habitant pugui crear espais, fer-se seus els indrets del seu habitatge, establir lligams emocionals i dotar-lo de personalitat creant una relacio? entre l’espai fi?sic i sensorial. Aqui? ens posa l’exemple de la Villa Mairea d’Alvar Aalto, on l’estreta i enriquidora relacio? entre la clienta i l’arquitecte, do?na lloc a un habitatge ple de riquesa i personalitat; en l’anti?tesi trobem una altra icona, la casa Farnsworth, on la propieta?ria, Edith Fransworth, va arribar a denunciar a l’arquitecte, Mies van der Rohe, per considerar la casa com a inhabitable (potser tenia rao?).
En aquest punt, el significat dels espais com a lloc on es realitza un acte social, pren me?s importa?ncia que mai. El foc (xemeneia), la cuina i la taula passen a ser llocs centrals de reunio?. L’habitatge e?s un contenidor d’emocions i d’experie?ncies vitals, d’alegria i de felicitat, pero? tambe? de tristesa, de solitud, i fins i tot de viole?ncia; en l’habitatge s’hi ha de poder ne?ixer i morir, aixo? ha passat sempre, pero? aquesta societat semblava que ho havia volgut amagar, fins a l’arribada d’aquesta crisi sanita?ria.
Al meu parer, hi ha un punt on el contacte entre allo? fi?sic i sensorial e?s fa me?s pale?s i adquireix una major relleva?ncia, i e?s en l’u?s dels materials. Materials que poden aportar calidesa o fredor a la llar, que poden reflectir els pas del temps o mostrar-lo gairebe? invariable, materials que poden fer prevaldre allo? o?ptic sobre allo? ta?ctic, o a l’inreve?s.
En resum, la reflexio? sobre l’habitatge traspassa allo? fi?sic i sobrepassa les parets de la pro?pia llar; va lligada a les necessitats, a la diversitat d’usuaris, a la intensitat d’u?s, al temps i a les sensacions. Un debat que cal enriquir amb el ma?xim de mirades possibles, comenc?ant per la dels propis habitants, pero? tambe? per les d’altres a?mbits i disciplines com la salut, l’educacio?, la psicologia, l’antropologia, … Pero?, en cap cas l’Arquitectura ha defugir de la seva obligacio?.
