Tenim l’Habitatge que necessitem?

"La reflexió sobre l’habitatge traspassa allò físic i sobrepassa les parets de la pròpia llar"

El dies de confinament ens mostren més que mai les contradiccions en les que es desenvolupa el nostre dia a dia, i aquestes es manifesten en la realitat física més propera. En un primer estadi la nostra llar, en un segon, l’espai públic més pròxim.

Si ens centrem en el cas de les ciutats globals com Barcelona, podríem dir que l’ús intensiu que patia part del nostre espai públic, ara s’ha traslladat a l’interior de l’habitatge; i a l’inrevés, ara veiem com molts dels habitatges que eren usats pràcticament com a dormitoris, es veuen en situació d'estrès, sobrevinguda per un augment de l’activitat i l’ocupació dels seus espais durant tot el dia, mentre els carrers estan buits.

Són moments de reflexió sobre els espais en els que vivim. Fa unes setmanes l’espai públic de la ciutat estava al centre de tot: carrers sobresaturats per la concentració de turistes, voreres ocupades per terrasses, altres que feien d’aparcament, carrers peatonalitzats que acabaven sent uns autèntics vestíbuls dels negocis de les grans marques, altres carrers on els vehicles de motor eren els reis ocupant la majoria d’espai,... Ara, només volem mirar portes endins, a l’habitatge, posant-lo en crisi, però cal fer-ho amb perspectiva, amb rigor i sense deslligar-lo de la seva relació amb l’exterior, amb la ciutat.

Com podem pensar en l’habitatge, si no podem garantir que els seus usuaris puguin accedir en el seu àmbit més proper, a uns serveis de primera necessitat, i a l’imprescindible infraestructura social? Ciutat i habitatge són un TOT.

En aquesta tessitura, avui més que mai em ressonen les paraules de l’arquitecte neerlandès Aldo Van Eyck on des la seva particular visió de les relacions humanes entre casa i ciutat, ens deia:

“Un arbre és una fulla, una fulla és un arbre. Una ciutat és una casa. Una casa és una ciutat, i la ciutat una casa. Un arbre és un arbre però també una fulla enorme. Una fulla és una fulla però també un arbre en miniatura. Una ciutat no és una ciutat a menys que també sigui una casa immensa. Una casa és una casa només si és també una petita ciutat". 

La situació excepcional que vivim ens ha portat a una obligada reflexió, però el confinament no durarà sempre, i no és la situació tipus en la que cal repensar -ni l’habitatge ni el nostre espai públic-, però si que aquesta, ens ha ensenyat quines són les situacions extremes a les que es poden sotmetre. Per tant hem de pensar en un habitatge i en un espai públic amb una alta capacitat d’adaptació als canvis, diguem-ne resilient, per tal d'absorbir tota mena de necessitats i evitar que arribi al col·lapse.

Si ens centrem en les nostres llars, podríem agrupar la reflexió en dos grans àmbits, un de físic (formal, tipològic i organitzatiu), i un de sensorial (relació emocional amb l’habitant).

L’àmbit físic

La reflexió hauria de començar pel món dels objectes, per tot allò que acumulem a casa, per tal de poder destriar entre allò prescindible i allò necessari. Tal com apunta l’arquitecte @ekain_arq en una casa plena de ‘trastos’ la vida no hi pot tenir lloc, hem de tenir clar el que cada usuari necessita. Irònicament l’arquitecte Francisco Javier Saenz d’Oíza ja deia que “el ciutadà compra un pis i posa els trastos a les terrasses”.

Però hauríem d’aprofundir també, en els objectes mobles, i la col·locació i proporció d’aquests a la casa, com els tenim disposats: separant espais, com hi participen, són fàcils de moure... Tenim una gran taula a l’espai central de la casa, que funciona com a lloc de trobada, de reunió, com a pla horitzontal on hi tot hi passa? O està en un racó i només s’usa per menjar? Potser estaria bé recordar la Taula Ines-table dissenyada l’any 1993 per l’arquitecte Enric Miralles, i concebuda com a un element central, com a una illa canviant, flexible i fàcil de transformar per poder acollir tota mena d’activitats.

Foto d'Arxius d'Arquitectura de Catalunya

Foto d'Arxius d'Arquitectura de Catalunya

En segon lloc caldria centrar-se en si l’espai construït dona cabuda a les nostres necessitats: té l’espai mínim necessari?, l’organització espaial que necessita l’usuari té les peces necessàries? Necessitats que són canviants al llarg del temps, sigui pels esdeveniments sobrevinguts, per l’època vital en què ens trobem, per l’edat (des de la infantesa a la vellesa), pel nostre gènere o per les nostres limitacions físiques o psíquiques. Si ens fem aquestes preguntes, potser podrem conèixer millor casa nostra i els arquitectes podrem ajudar a donar-hi respostes per tal de millorar-la.

La diversitat de requeriments segons usuaris posa sobre la taula el concepte de flexibilitat, una flexibilitat dinàmica que hauria de permetre encabir nombroses activitats en un mateix espai o canvis de distribució fàcils de fer al llarg del dia.

Els dormitoris, com a espai estàtic tancat tenen sentit? Segurament no, però segons l’època vital en què estigui la persona usuària, aquests poden esdevenir l’únic espai propi de tota la casa, fet que no cal menystenir psicològicament parlant. Per tant, si aquest espai és canviant haurà de garantir la privacitat de cada habitant que ho precisi. Tal com apuntava el company arquitecte @Speedmaster72 *, no té sentit que l’espai de l’habitatge en el que passes en 80% del temps que estàs despert no suposi més del 30% de la superfície construïda de la llar. I ens posava com a exemple el projecte dels 67 HPO de l’estudi Aranguren + Gallegos que van construir a l’ ”Ensanche 6” de Carabanchel, on la zona de nit s’incorpora a la resta de l’habitatge durant el dia, passant a ser un espai diàfan i fàcil d’adaptar, que pot encabir una zona de treball, d’estudi, etc.

Captura de pantalla 2020 04 30 a les 20.50.56

Un altre exemple proposat per @ekain_arq era el d’un gran espai neutre rodejat de peces funcionals: els habitatges de la urbanització que va projectar Alejandro de la Sota a Alcúdia, a Mallorca el 1984. És un model perfectament traslladable a l’alta densitat, a la ciutat, i al bloc residencial d’1, 2 i 3 dormitoris amb terrassa.

 
Captura de pantalla 2020 04 30 a les 20.52.36

 

 

Les diverses normatives ens defineixen l’obligatorietat de tenir un espai de dormitori i el defineixen de manera molt tancada, no deixant lloc a la flexibilitat. Però si hi ha un espai que ha esdevingut necessari a les nostres llars aquests dies, aquest és l’espai de treball, sigui per a teletreballar o per a estudiar; un espai, però no definits ni obligats per les normatives. L’espai privat de treball pot arribar a esdevenir un espai «públic» que acabi regit per normatives alienes a l’habitatge, com la de riscos laborals.

En aquest sentit, també, a nivell distributiu, cal plantejar espais que es puguin aïllar dins la casa en cas de necessitat i que permetin el mínim contacte entre usuaris: un espai de confinament segur. Les cuines han de ser un dels elements imprescindibles de l’espai principal de l’habitatge, per permetre la màxima interacció entre usuaris en el moment del ritus culinari, o bé hem d’optar per col·locar-les en passadissos o vestíbuls per poder alliberar espais? Cal recuperar l’antic rebost a les nostres llars, on acumulem i conservem? Cal eliminar els vestíbuls per optimitzar els espais, o cal treure’ls gairebé fora de l’habitatge? Necessitem passadissos llargs per anar i venir? Si dotem els nostres edificis de grans espais comunitaris, serem capaços de gestionar-los de manera responsable i segura en èpoques com aquestes? Tenim clar quins són els serveis essencials en una llar? Fins fa 40 dies l’accés a la xarxa semblava que no ho era, ara no tenir-ne esdevé una forma d’aïllament social.

Però si un tema queda clar és que els espais de transició esdevenen imprescindibles. Cal treballar en els llindars, i permetre la connexió de l’habitatge amb l’espai exterior; tenir una bona il·luminació, ventilació i orientació esdevenen bàsics i accedir a espais exteriors on poder realitzar l’acte de “sortir” i relacionar-nos. Terrats, terrasses, patis, balcons, llindars... han esdevingut espais de gran valor, que sovint l’arquitectura ha menystingut, recuperem- los. Les aproximacions en els espais de transició dins-fora són nombroses, tant fixes com temporals, com tradicionals o agosarades. Un exemple excel·lent i provocador, que semblava utòpic, n’és la intervenció Oase N.7 de l’equip vienès Haus-Rucker Co. a la Documenta V de Kassel del 1972.

Captura de pantalla 2020 04 30 a les 20.53.34  

L’àmbit sensorial

Aquest segon àmbit, normalment oblidat i a vegades menystingut, és tant o més important que l’àmbit físic. Tal com l’arquitecte Juhani Pallasmaa indica en el seu llibre Habitar, ”la llar traspassa allò físic, una casa ha d’ordenar la realitat física però també la nostra ment, records i somnis... Els pisos antics són acollidors i estimulants, perquè ens situen en un continu del temps, mostrant les empremtes d’un passat diferent”. En aquest punt queda palès la importància de la preservació del nostre patrimoni, d’allò viscut, que ens estimem i que ens crea lligams amb un lloc, és a dir que ens dóna identitat.

Pallasmaa ens alerta de no caure en l’error que sovint fem els arquitectes, pensant que “estetitzant” un habitatge, el dotem d’ànima.L’arquitectura ha de possibilitar que l’habitant pugui crear espais, fer-se seus els indrets del seu habitatge, establir lligams emocionals i dotar-lo de personalitat creant una relació entre l’espai físic i sensorial. Aquí ens posa l’exemple de la Villa Mairea d’Alvar Aalto, on l’estreta i enriquidora relació entre la clienta i l’arquitecte, dóna lloc a un habitatge ple de riquesa i personalitat; en l’antítesi trobem una altra icona, la casa Farnsworth, on la propietària, Edith Fransworth, va arribar a denunciar a l’arquitecte, Mies van der Rohe, per considerar la casa com a inhabitable (potser tenia raó).

En aquest punt, el significat dels espais com a lloc on es realitza un acte social, pren més importància que mai. El foc (xemeneia), la cuina i la taula passen a ser llocs centrals de reunió. L’habitatge és un contenidor d’emocions i d’experiències vitals, d’alegria i de felicitat, però també de tristesa, de solitud, i fins i tot de violència; en l’habitatge s’hi ha de poder néixer i morir, això ha passat sempre, però aquesta societat semblava que ho havia volgut amagar, fins a l'arribada d’aquesta crisi sanitària.

Al meu parer, hi ha un punt on el contacte entre allò físic i sensorial és fa més palès i adquireix una major rellevància, i és en l’ús dels materials. Materials que poden aportar calidesa o fredor a la llar, que poden reflectir els pas del temps o mostrar-lo gairebé invariable, materials que poden fer prevaldre allò òptic sobre allò tàctic, o a l’inrevés.

En resum, la reflexió sobre l’habitatge traspassa allò físic i sobrepassa les parets de la pròpia llar; va lligada a les necessitats, a la diversitat d’usuaris, a la intensitat d’ús, al temps i a les sensacions. Un debat que cal enriquir amb el màxim de mirades possibles, començant per la dels propis habitants, però també per les d’altres àmbits i disciplines com la salut, l’educació, la psicologia, l’antropologia, ... Però, en cap cas l’Arquitectura ha defugir de la seva obligació.

 

Comentaris