James Carville, assessor de Bill Clinton a la campanya electoral de l’any 1992, va crear la famosa frase “the economi, stupid”, que va catapultar al senador d’Arkansas cap a la Casa Blanca. George Bush pare va guanyar la guerra contra l’Iraq, però va perdre les eleccions. La crisi se’l va emportar per davant.
L’economia ha estat, és i serà, un element determinant en qualsevol context electoral. Aquest és un any d’eleccions al Parlament de Catalunya i el govern patirà el desgast d’una situació econòmica complicada, d’una situació financera preocupant i d’una situació laboral catastròfica. El govern s’ha vist desbordat pel deteriorament de tots els indicadors i sense idees per redreçar-ho.
Artur Mas ha anunciat aquesta setmana que forçarà un ple monogràfic per tractar de la crisi econòmica i el president Montilla no ha tingut més remei que demanar la seva compareixença. Previsiblement el president de la Generalitat recorrerà a l’estratègia d’enumerar una llista tant llarga com pugui de tot allò que el seu govern ha fet o ha dit que faria per fer front a les conseqüències de la crisi. Però la situació en què estem (destrucció d’ocupació, tancament d’empreses, situacions d’economia familiar en fallida) són un reflex de l’efectivitat de totes aquestes mesures.
Tota la prudència que Mas està aplicant en les qüestions polítiques s’ha de convertir en valentia per presentar una solida alternativa en matèria econòmica. Si el líder nacionalista espera presentar-se com una alternativa ha de convèncer que està més ben preparat que cap altre candidat per fer front a la crisi.
