Estem en guerra?

"Sota l’ocupació francoespanyola, els catalans mai no hem trobat a l’altra banda un oponent disposat a dialogar pacíficament"

Quan la justícia instrumentalitza el codi penal per castigar l’adversari polític; quan la força policial crida “a por ellos” i apallissa manifestants pacífics; quan els mitjans de comunicació manipulen la realitat per justificar la catalanofòbia; quan els partits espanyolistes amenacen amb el 155; quan s’orquestra una campanya internacional per contrarestar l’independentisme, etc. En definitiva, quan l’Estat disposa tots els seus mitjans i recursos per guanyar un conflicte polític per la força, negant a una societat sencera qualsevol possibilitat de reeixir en les seves aspiracions democràtiques, tot tractant-la d’enemiga... Això significa que està en guerra?    

Sé que moralistes i llepafils correran a dir que la pregunta no és pertinent, que és una banalització del llenguatge. Perquè la guerra és concebuda com la tragèdia per antonomàsia, com la barbàrie extrema i paradigmàtica del sofriment humà. I és cert: no ens estan matant a milers, no hi ha milions de refugiats, no hi ha bombardeigs ni intercanvis de trets. Fins aquí, la precisió pels que podrien pensar que pretenc qüestionar-me si estem o no en guerra, en el seu sentit més extrem. Ara bé, essent igual de rigorosos, podríem afirmar tot el contrari, és a dir, podríem dir que estem en una situació de pau?

Preguntem a les desenes de presos i preses polítiques, a les exiliades, als que han perdut un ull o han rebut un cops de porra, a les milers de persones que són víctimes de la repressió, l’amenaça i la intimidació. O, simplement, preguntem als milions de votants independentistes i sobiranistes (el 80% de la societat catalana) que veuen com la seva papereta s’escola per les clavegueres de l’Estat, cada vegada que la dipositen a una urna, ja sigui de cartró, de plàstic o de metacrilat. La resposta no pot ser de cap manera que vivim plenament en condicions de pau.

Vegem com definia la guerra i la pau, un dels principals artífexs de la ciència política moderna, Thomas Hobbes: «La guerra no consisteix només en la batalla o en l’acte de lluitar, sinó en una porció de temps en què la voluntat de lliurar batalla és suficientment coneguda. I, per tant, la noció del temps ha de ser considerada, en la naturalesa de la guerra, com ho és en la naturalesa del clima. Car així com la naturalesa del mal temps no rau en una o dues pluges, sinó en una tendència al llarg de molts dies, de la mateixa manera, la naturalesa de la guerra no consisteix en la lluita real, sinó en la disposició coneguda a la mateixa, durant tot el temps en què no es pot assegurar el contrari. Tot altre temps és la pau.» (Leviathan, XIII).

Doncs bé, seguint aquesta definició, podríem considerar que el fet que no ens trobem en una guerra en acte, això no significa que ens trobem en condicions de pau: l’Estat espanyol ha posat suficientment de manifest la seva disposició de sufocar la independència de Catalunya, sigui al preu que sigui. Per tant, cadascú podrà qualificar com vulgui la situació que vivim; pot dir-li guerra, pot dir-li ocupació, pot dir-li repressió... Però, sens dubte, ningú no pot considerar que vivim temps de pau. Perquè amb por no hi pot haver pau; o encara més evident: voler inferir la por a tota una societat, per mitjà de la repressió –ja siguin pallisses policials, agressions feixistes, detencions de matinada, empresonaments preventius o judicis sumaríssims–, denota una voluntat evident de pertorbar la pau.

Així doncs, quan parlem de diàleg per a la resolució política del conflicte, en efecte, parlem d’amnistia; perquè mentre hi hagi companys i companyes empresonades i exiliades, justament, per haver exercit allò que ens disposem a defensar a una taula de negociació, no podem considerar que no ens trobem subjectes a la mateixa coacció. I, alhora, diàleg també significa reconeixement del dret a l’autodeterminació; perquè, al capdavall, l’independentisme sosté un dret democràtic que interpel·la el conjunt de la població, sigui o no independentista, de manera que no proposem altra cosa que disposar en mans del poble la decisió lliure del seu propi futur. I, finalment, per poder dialogar sobre l’amnistia i l’autodeterminació, però també sobre qualsevol altre afer, el requisit més fonamental és garantir la pau.

 

Paradoxalment, el que ens demostra la història és que l’únic marc de pau democràtica concebible pel poble català és, precisament, la República Catalana Independent. Perquè sota l’ocupació francoespanyola, els catalans i les catalanes mai no hem trobat a l’altra banda un oponent disposat a dialogar pacíficament, garantint l’exercici ple dels nostres drets i la seguretat que no serem castigats per defensar-los. Alhora, però, sabem que el camí cap a la independència implicarà, tard o d’hora, seure a una taula de diàleg amb l’Estat.

Per tant, podem dir que la resolució d’aquesta contradicció és el repte que tenim entre mans actualment: com aconseguir dialogar sense tenir garantides les condicions per la pau? I com aconseguir la pau, a través d’un diàleg que d’entrada no ens hi encaminarà? La resposta, al meu entendre, l’està construint el poble organitzat arreu dels carrers, places i carreteres dels Països Catalans.

 

Comentaris (11)
Montaigne Fa 20 dies
Nadie está libre de decir estupideces, lo malo es decirlas con énfasis.
""En mans del poble" Fa 20 dies
Roger, en un fragment dius: "...no proposem altra cosa que disposar en mans del poble...", català afegeixes després. El problema és què la metròpoli no ens considera cap poble. Ens tenen per una cosa assimilada, que es resigna a ésser assimilada. Simplement pensen així, no han canviat mai. Simplement no entenen que no tenim res a veure amb ells. El problema de Cat és que és rica i Espanya, que no és altra cosa que Castella i les seves col·lònies, no vol deixar de xuclar. El Sàhara,
Respuesta: No, no estamos en guerra Fa 21 dies
Estamos en la más profunda sima del ridículo. Y descendiendo.
Jo Fa 21 dies
Si vols la pau, preparat per la guerra. Em sembla que aixo ja ho deien a Roma fa uns anys. Dons aixo.
federalista Fa 21 dies
castellanos pren-te la pastilleta jajajaj i deixa de dir bajanades que ja ets prou major, la guerra es la que tu i els 4 friquis com tu doneu tot el dia pesats jajajaj per cert on es el 80 per cent els indepres sou entre el 42 a les ultimes eleccions i el 48 de les autonomiques, aixi que mens llop caperucita jajajajajaja.
Miquel Fa 21 dies
A les Eleccions Europees del 26 de Maig de 2019, l’independentisme va superar a Catalunya el 50% dels vots vàlids emesos al conjunt de les candidatures presentades. Majoria absoluta de vots fa només cinc mesos. I a les darreres eleccions espanyoles, a les quals molt independentistes no voten ni pensen votar mai més, perquè s’han desconnectat del tot d’Espanya, tot i així els independentistes van aconseguir el seu millor resultat de la història en unes eleccions al Parlament espanyol
Santo Job Fa 21 dies
Deixeu de dir mentides victimistes. No us canseu mai de plorar? Veritablement esteu fent-me veure que no soc català. Tant se dona si he nascut aqui, igual que el meu pare i el meu avi, o si parlo català tot el dia amb tothom. Si ser català és això vostre, jo soc ben castellà! No es nega res a tota una societat. Es nega el dret a trencar la sobirania del Regne a la part violenta i totalitària de la societat espanyola resident a la comunitat autònoma de Catalunya. Catalunya no existeix
Maulet Fa 20 dies
Efectivament ho ets
Vaya a citar a Hobbes a los heroes de los aldarulls Fa 21 dies
Pero andese con ojo, no sea que argumenten metiendolo en un contenedor y prendiendole fuego, como muestra de dialogo pacífico no hobbesiano.
Fat Boy Fa 21 dies
Franco va dir: "En el dia de hoy, cautivo y desarmado el Ejercito Rojo, las tropas nacionales han alcanzado sus ultimos objetivos militares. La guerra ha terminado". Voste hi esta d'acord amb aixo?. Jo no. I si no, pregunti-ho al Companys, al Carrero Blanco, al Lasa i al Zabala i a tants d'altres.
Pep Fa 21 dies
Som en guerra. No pas "estem".
jordi Fa 21 dies
pro favor no saben lo que hablan, no saben que es una guerra, muertes sufrimientos y hambre, ni mercionar esa palabra
Fa 21 dies
Ja fa molts anys.
Europeu Fa 21 dies
Para se ser independente, é preciso levantar a cabeça altiva e dignamente e confrontar os repressores com a sua violenta verdade, nua e crua. Nem aliás o imperialismo nacionalista francez ou castelhano entende ou respeita outra linguagem. Ocupação franco-castelhana, por esta ordem, é a verdade histórica e actual. Genocídio nacionalista, outro. Quanto a Pariz e Madri, são actualmente gigantes de pés de barro... na impossibilidade actual d'ocupação militar, nunca a independência catal