Guerra o pau l'any 2015

"Síria és un dels màxims exponent de la violència extrema com a forma de resolució de conflictes i Catalunya és justament el contrari: la màxima referència actual en resolució pacífica de conflictes"

Sovint ens agrada explicar el valor excepcional del procés polític que estem vivim a casa nostra amb tres adjectius: cívic, pacífic i democràtic. I potser perquè ho fem sovint, perdem de vista l'extraordinària anomalia històrica i contemporània que representem.

Ho diem amb la boca petita, però és evident que la independència de Catalunya sacsejarà els fonaments de la Unió Europea, incidirà a l'Europa de l'euro i sí, també pot tenir un efecte dominó en d'altres processos nacionals dins i fora d'Europa. Però malgrat els mals auguris interessats de la caverna unionista, aquesta incidència serà enormement positiva, perquè sorgeix d'una voluntat de transformació política que es caracteritza, val la pena repetir-ho, per ser cívica, pacífica i democràtica.

En un moment en què fem balanç de l'any que tanquem, potser ens pertoca aquest exercici de mires àmplies i sinceres: valorar els esforços de negociació i d'entesa entre les diferents forces polítiques partidàries del dret a decidir, la feina raonada i convençuda de la societat civil organitzada o la determinació d'un president a qui la justícia espanyola persegueix per liderar un exercici de democràcia radical tot just farà un parell de mesos. Som una anomalia, sí, però una anomalia magnífica.

Aquesta mateixa setmana l'Observatori sirià pels drets humans, amb seu a Londres, ha presentat unes xifres que fan feredat sobre els darrers 12 mesos de guerra a Síria: 76.000 morts, dels quals gairebé 18.000 ha estat població civil -inclosos 3.501 infants-, que sumen més de 200.000 persones mortes des de l'inici de la guerra. Entre els vius, gairebé 11 milions necessiten ajuda urgent per sobreviure i més de 3 milions han fugit d'un país en què la meitat de la població viu en la pobresa extrema.

I em direu què tenen a veure Síria i Catalunya. Doncs tot o res, com us sembli. Síria és un dels màxims exponent de la violència extrema com a forma de resolució de conflictes i Catalunya és justament el contrari: la màxima referència actual en resolució pacífica de conflictes.

D'alguna manera la va encertar l'expresident nord-americà Bill Clinton, de visita a Barcelona el 2001, quan va sentenciar: "El futur serà català o talibà."

 
 

Comentaris