Què passaria si als Reis Mags, que tot ho poden, que fa segles que passegen amb honors i admiracions pels carrers de pobles i de ciutats, que entren a les cases a l’hora que volen, que tenen la darrera paraula en decidir què regalen a cadascú els comencessin a arribar, de sobte, milers i milions de cartes de dones i de nenes amb un mateix desig: que ja no fossin més els únics protagonistes i que, a partir de l’any vinent, deixessin la feina, els honors i les admiracions a tres reines?
Doncs… que de moment s’enfadarien, que els semblaria impossible i que, de seguida, farien servir la seva pròpia màgia per a castigar dones i nenes.
Sí. Com han fet tants homes cada cop que han vist perillar el seu poder al llarg del temps. Que durant els darrers segles de l’edat mitjana i després quasi bé tres segles més es visqués a gran part del món occidental la “cacera de bruixes” va ser, precisament, perquè els homes que tenien el poder llavors s’havien vist desplaçats sovint per la quantitat de dones que hi havia, als pobles i a les ciutats, que parlaven, vivien i escrivien sobre la vida, sobre déu i sobre les institucions del moment, per la quantitat de dones que havien decidit viure soles, refusant matrimonis o negant-se a la vida conventual. Dones a qui, a més, moltes gents escoltaven i admiraven. Les universitats i l’església de llavors van refer les idees d’Aristòtil sobre la inferioritat de les dones i la imperfecció dels seus cossos i van garantir, així, la creença que calia que totes estiguessin sota tutela d’algun home, contingudes i callades.
Doncs això: que hi tornem a ser. Que torna a passar que al món sencer les dones vivim i volem viure al nostre aire i que per descomptat no pensem que sigui tolerable cap forma de violència, que denunciem els abusos de poder dels homes contra les dones i que per això molts homes parlen de que som un perill ideològic i que molts homes veuen que se’ls ha capgirat en contra la seva pròpia màgia: les lleis.
Per això Vox amb la seva condició de derogació d’una llei, i per això la jurisprudència de l’Audiència de Navarra amb els de la manada.
Que Vox vulgui ajuts contra la “violència familiar” és un símptoma que es repeteix la Querella contra les dones de finals de l’edat mitjana i és un símptoma, també, que bona part de la política que es fa és instrumental als egos, als afanys de poder i de protagonisme de molts homes. Com els dels Reis Mags. És un anacronisme, també, perquè de famílies com les que volen els de Vox ja en queden quatre de mal comptades, i és una fal·làcia perquè de dones que maltracten homes i que els maten, només perquè són homes i perquè els pensen de la seva propietat, inferiors i desiguals, no n’hi ha. Que s’hi enfrontin homes, en el debat sobre la derogació de la llei contra les violències masclistes és, a més, un autèntic circ.
El que sí que és veritat, però, és que som en una guerra.
