Guerra de banderes a Israel

La visita oficial del President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas a Israel ha compromès les relacions diplomàtiques de García Margallo ––i per extensió del govern espanyol del PP–– amb l'Estat d'Israel. Prova d'aquest nerviosisme que ha generat a Espanya la missió catalana a l'estat jueu són algunes de les declaracions dels líders polítics del PP. El mateix portaveu dels populars al Parlament de Catalunya, Enric Millo, va fer un tuit de marcat contingut anti-israelià on afirmava que "no li agradaria ser palestí a Israel". Desconeix el sr. Millo que els àrabs que viuen a Israel gaudeixen de millor ensenyament, sanitat i drets humans que els seus germans palestins de Gaza, Samària i Judea. Viuen i poden participar en un sistema democràtic, cosa que no es pot dir de cap país àrab de la zona. Però si això no fos suficient, la presidenta del PP a Sant Feliu de Llobregat va afegir més llenya al foc titllant d'"éstupid"el viatge de Mas a Israel. Qui també no ha volgut deixar l'ocasió per fer enfadar Israel ha estat aquesta ment preclara de l'Alícia Sánchez-Camacho, líder i conspiradora de confiança del PP Català tot llançant-se a la piscina afirmant que Mas no aconseguiria res d'Israel perquè amb qui tenen amistat els israelians és amb Espanya. Ai les Alícia! Que Espanya no va reconèixer la independència d'Israel fins l'any 1986!

Dit això, l'actitud paternalista, fiscalitzadora i assetjadora de l'ambaixador espanyol a Israel, Fernando Carderera, i que tan bé ha descrit el cap de política del diari Ara, Ferran Casas, en aquest article i que també ha recollit El Singular Digital, no ha passat per alt als ulls del Centre de Planificació i Recerca Política de la diplomàcia israeliana ––que subministra informació al Mossad, tot sigui dit–– i que ha estat present en les reunions d'alt nivell que ha mantingut el President Mas amb Yair Lapid i el President Peres. Com tampoc ha estat passat per alt aquest assetjament forassenyat al qual s'ha vist sotmès el President de Catalunya per part d'Espanya a Israel.

La guerra de banderes que es va viure l'últim dia del viatge oficial de Mas a Jerusalem és la prova més evident que Sánchez-Camacho menteix, com altrament és d'habitud en ella. El fet que el President Peres decidís rebre al President de Catalunya amb la bandera d'Israel i no amb la bandera espanyola com és perceptiu protocolàriament diu molt a favor de l'actitud que està prenent l'Estat d'Israel en el conflicte Catalunya-Espanya. I més si tenim present la imatge sorgida abans de l'estiu fruït de la trobada del president extremeny amb Shimon Peres. El gol d'Israel a Espanya és antològic: vindria a ser un 'no ens agrada Carderera ni la feina que la diplomàcia espanyola fa a Israel. No només per assetjar al President Mas, el nostre convidat, sinó que també per les reunions que hostatja i recolza cada divendres l'Ambaixada d'Espanya a Israel amb organitzacions racistes anti-israelianes com ara el BDS Movement que serveixen per organitzar aldarulls als territoris palestins en disputa'. D'això, l'Alícia Sánchez-Camacho no us en parlarà, com tampoc del suport que el PP i el govern espanyol han donat a Palestina a les Nacions Unides, un ens controlat per Hamàs i Fatah, que al cap i a la fi són organitzacions terroristes catalogades com a tal als llistats de la UE i la Guàrdia Civil.

En defensa del President Mas i de la diplomàcia exterior catalana cal valorar molt positivament que el nostre president considerés que les víctimes de l'Holocaust estan per damunt d'aquesta guerra de banderes, i, davant la possibilitat de no fer una ofrena doble amb l'ambaixador espanyol i haver de cancel·lar l'acte al Yad Vashem optés per prioritzar el sentit de la seva visita i del què estava fent allà. Alguns catalans catalans miops i mancats d'intel·ligència estratègica exterior censuren que s'avingués a fer l'ofrena amb la bandera espanyola, certament, però la jugada ha sortit rodona per als interessos catalans. Que Mas hagués refusat fer l'ofrena al Yad Vashem en les condicions imposades pel xantatge espanyol ––amb poders notarials inclosos com relata Ferran Casas–– hagués estat un escàndol d'àmplia magnitud a Israel (pel poc respecte que hauria suposat a les víctimes de l'Holocaust) i també a Espanya (recordem que Carod-Rovira va haver de dimitir després l'afer de la corona d'espines en el viatge a Israel de 2006). Tot això s'ha evitat. Alhora, des de Catalunya hem vist el gest significatiu d'Israel de comprensió i respecte envers el nostre President i el procés sobiranista que ha iniciat democràticament el nostre poble.

Només així s'entén l'ira que expressa avui Maria Jesús Cañizares de l'ABC en la portada del seu diari, que tanmateix és l'alegria compartida de tants i tants catalans que ens sentim amics d'Israel i fem costat al nostre president en el procés sobiranista que ha de culminar l'any vinent en una consulta sobre la independència. Todà rabà Israel ! Moltes gràcies President !

 
 

Comentaris