Guenyos al poder

"La majoria de la gent només tendeix a veure una manera de resoldre un problema quan hi pot haver diverses maneres de resoldre'l que no són visibles a simple vista"

Quan un projecte està encallat i no avança de vegades és perqué no hi sabem veure la sortida. Sovint, la solució és davant dels nostres nassos però ens cal canviar la perspectiva. Agafar distància. Mirar-nos-ho d'una altra manera, des d'un altre punt de vista. No vol dir mirar cap a una altra banda. Si no tot al contrari. Escric això perqué hi ha una reflexió per fer sobre com encarem els reptes, de tota mena siguin personals o col.lectius, siguin locals o de país. I sobretot després d'haver llegit els resultats d'un estudi universitari sobre com l'estrabisme que patia Leonardo Da Vinci li va servir per ser tan genial. I tan resolutiu. M'explicaré. Investigadors de la Universitat de la Ciutat de Londres que han analitzat imatges del famós pintor i inventor renaixentista, conclouen que Da Vinci hauria pogut patir estrabisme. És a dir que hauria pogut ser guenyo. En concret, els autors, que és veu que han estudat des d'imatges del multidisciplinar artista fins a pintures i  dibuixos, asseguren que han trobat prou proves que suggereixen que Da Vinci  podria haver patit una forma d'estrabisme, una mena de desalineació dels ulls que fa que  un o els dos ulls es giri cap a fora. Segons la investigació, aquest trastorn dels ulls li donaría a l'artista la capacitat de tenir una altra mirada, un altre punt de vista de les coses. En definitiva de tenir una visió més enllà de la visió monocular que tenim la resta de mortals. Això explicaría el talent i l'habilitat de l'italià a l'hora de representar aspectes tridimensionals de cares i objectes en el món, així com la profunditat en les escenes de muntanya, per exemple. Segons argumenta aquest estudi, algunes formes de desalineació dels ulls són beneficioses per les feines artístiques. Al suprimir l'ull que es desvia, proporciona una visió monocular bidimensional molt aventatjosa per a la pintura i el dibuix. I aquest noticia m'ha fet pensar en el pensament lateral. Un concepte que va proposar el psicòleg maltès Edward de Bono per representar tots aquells camins alternatius que no estem acostumats a utilitzar. Segons aquest pensament, la majoria de la gent només tendeix a veure una manera de resoldre un problema -fent servir la lògica- quan hi pot haver diverses maneres de resoldre'l que no són visibles a simple vista. S'anomena pensament divergent, també. I té molt a veure amb la imaginació, la creativitat. Com la que va desplegar Da Vinci. Guenyos al poder! Estic segur que si som capaços d'aplicar aquest pensament, diferent, que no vol dir esbiaixat, ningú ens titllarà de curts de vista o estrets de mires.

 
 

Comentaris