Unes recents declaracions de Guardiola sobre els processats pel judici de l’1 d’octubre posen de manifest la distància que sol existir entre la gent i els juristes pel que fa a l’aplicació del dret. Amb molt bon sentit, sense entrar en la seva opinió personal sobre el judici, diu Guardiola no entendre gaire de tecnicismes penals, ni dels elements que poden conformar un delicte. Però demana la humanitat necessària per no condemnar a 25 anys de presó unes persones que no poden ser vistes com delinqüents comuns, no almenys a l’estil d’aquests nens que acaben de violar una noia en sortir d’un centre d’acollida (i poso aquest exemple, perquè vet aquí la contradicció de l’opinió pública, que mentre no cometin una agressió sexual tracta els menors que sols ho són en el DNI com a víctimes del sistema)
I és que de fet no ho són Junqueras, o Turull, o Sánchez, de delinqüents comuns. Si hi ha qui comprèn i justifica els delinqüents d’ un cert tipus, aquells dels que es diu que actuen obligats per la necessitat, també hi ha que justifica els processats per rebel·lió en entendre, en aquest cas, que van actuar “obligats pel mandat democràtic “, de la mateixa manera que hi ha qui pensa que la seva conducta ésmolt més execrable que un assassinat per la convulsió social d’aquells dies, per la traïdoria comesa en el sistema institucional. De fet la pregunta sobre la violència d’aquells dies, i la polèmica que fins i tot hi ha hagut entre els juristes al respecte denota fins a quin punt aquest Dret penal no és el de sempre.
Però les paraules de Guardiola no van en la línia de reescriure el codi penal, com fa qui justifica l’ocupa, el lladre o el polític que construeix “estructures d’Estat” per intentar saltar-se la legalitat i construir-ne una de nova, tot i penedir-se’n en l’últim moment. Guardiola demana els jutges humanitat, la versió contemporània de la clemència, i la pregunta, de difícil resposta, és si pot el poder judicial, vinculat a la llei pel principi de legalitat, aplicar el dret a través del filtre d’aquesta humanitat demanada. Molt més difícil perquè hi ha qui creu imprescindible l’escarment dels processats i qui creu que no han fet res que pugui ser condemnable i que tot el judici és una farsa al servei d’aquest escarment.
Ningú hi quedaria satisfet, però potser fóra la humanitat que demana Guardiola, una sortida (polèmica, sí) a l’atzucac.
