Guanya la C, perd la PC

"Qualsevol ombra, per petita que sigui, mina la credibilitat del procés i l'invalida. La participació ciutadana no és aliena als cànons i les garanties exigides als processos electorals normals"

Ja fa un temps que els professionals, tècnics i polítics relacionats amb la participació ciutadana (PC) ens reunim per reflexionar sobre què ha aconseguit la PC en aquests darrers 10-15 anys i perquè els nombrosos processos de PC no han generat un aprofundiment de la qualitat democràtica al nostre país. Entre moltes raons que han aparegut, en destacaré una: la credibilitat dels processos de participació ciutadana . Una de les conclusions que susciten més consens és que molt processos de PC no assoleixen el grau de difusió, transparència seriositat i rigor que s'exigeix a qualsevol debat, deliberació o consulta democràtica en la qual està implicada la ciutadania.

La credibilitat d'un procés de PC depèn de molts factors d'èxit. Entre els factors paradigmàtics d'èxit, els que sempre s'han de tenir en compte i sempre s'han complir, està el subministrament d'informació suficient i entenedora, l'equilibri entre les opcions a considerar, unes regles clares, inalterables i gens ambigües ; una execució del procés transparent sense irregularitats ni ombres de sospita; una comunicació explícita del grau de compromís del govern amb el resultat i de les repercussions del resultats pel que fa al disseny de la política, de la posada en marca del servei o la realització de l'obra... I entre els factors ambientals d'èxit, els que s'han de tenir en compte en el context immediat, bàsicament caldria tenir en compte l'oportunitat (cal fer-ho? cal que sigui ara? cal fer-ho d'aquesta manera?); l'estat de l'opinió pública (grau de confiança, legitimitat, etc. de qui convoca el procés de PC); el cost (en diners i recursos, en el cas de qui organitza, i en temps i esforç per a qui participa); etc.

El no compliment d'aquests factors per part de qui organitza una consulta ciutadana està abocat al fracàs, independentment de l'abast del procés i de la grandària del municipi on es celebri. Qualsevol ombra, per petita que sigui, mina la credibilitat del procés i l'invalida. La participació ciutadana no és aliena als cànons i a les garanties exigides als processos electorals normals. Més aviat el contrari: s'han de redoblar els esforços perquè no només siguin transparents i rigorosos, sinó perquè també ho semblin a ulls de l'opinió pública –i publicada-.

L'allau de crítiques que ha patit la consulta sobre la reforma de la Diagonal ha estat majoritàriament per l'incompliment dels factors ambientals: "no és el moment de gastar tants diners en una consulta", "no és un tema prioritari", "és una operació política i electoralista", etc. Però també per la manca de rigor en el compliment dels factors paradigmàtics d'èxit. La consulta de l'Ajuntament de Barcelona –canalitzada a través del vot electrònic presencial i per internet- ha mantingut una de els opcions de vot deliberadament menystinguda i poc o gens explicada (ningú no tenia clar què significava votar la C); i ha estat trufat de problemes tècnics, amb l'Alcalde fingint votar, amb suplantacions d'identitats (Alberto Fernàndez Díaz); amb ciutadans denunciant trucs informàtics (fraus? manipulacions?) i altres problemes i detalls –descuidats- que han generat una imatge d'operació de propaganda que ha deslluït la que havia de ser una gran festa participativa on els barcelonins (i perquè no els usuaris de la Diagonal de fora?) decidien què fer amb l'artèria principal de la seva ciutat.

Però, potser caldria prestar atenció a un factor ambiental particular. L'operació Diagonal ha coincidit quasi en el temps amb la darrera onada de consultes sobre la independència de Catalunya, celebrada el 25 d'abril passat. El correcte desenvolupament d'aquesta jornada en la que van votar 232.000 persones, un 20,2 % dels electors cridats a les urnes, contrasta vivament amb el resultat de l'operació organitzada per l'Ajuntament de Barcelona, malgrat la diferència de recursos humans i econòmics i de mitjans logístics i organitzatius a favor –és clar- del consistori barceloní.
El total de vots acumulats en les onades de consultes del 13 de setembre, del 13 de desembre, del 28 de febrer i del 25 d'abril puja a 487.319 persones, de 458 municipis, i representa un 21 % de participació sobre el padró i un 23,6 % sobre el cens oficial. Mentre que els votants totals de la consulta sobre la Diagonal de Barcelona–en el moment d'escriure aquest article- ha estat de 93.882 persones, un 6,64 % dels cridats a participar.

La comparació dels processos i dels resultats ens mostra que un procés de participació ciutadana ha de complir tots els factors d'èxit i que surti bé no és qüestió de grans recursos o de grans mitjans. No hi ha gran pressupost, tecnologia, comunicació o propaganda que permeti tapar els incompliments i errors de credibilitat que es cometin abans, durant o després del procés de participació. La prova és que 60.000 voluntaris de Decidim.cat han fet més bona feina que els 2 milions d'euros de pressupost d'un poderós consorci d'empreses: Tram SA.

 
 

Comentaris