Grandiloqüències no, si us plau

"Després de set anys de procés seria d’esperar que un partit d’estat com el PSOE fos capaç de tenir ben caracteritzat el problema i ben definides les solucions"

Esparvera, la facilitat amb què el PSOE va passar de designar la qüestió catalana com un “conflicto sobre el futuro de Cataluña” (declaració de Pedralbes, 20 de desembre de 2018) a qualificar-la de “crisi de convivència” en quant va decidir anar a eleccions. I esparvera la facilitat amb què ara torna a parlar de “conflicte polític”, només pel fet que necessita els vots d’ERC per a la investidura. Aquests vaivens de diagnòstic en una qüestió tan crucial i en tan poc temps, i sempre per motius tàctics i curtterministes, ens parlen d’un partit, i sobretot un líder, que no tenen problemes de jugar amb temes molt delicats en funció de les seves conveniències immediates. Frivolitat política.

No té el PSOE un diagnòstic propi i estable del que passa a Catalunya? Tornarà a canviar de diagnòstic d’aquí a quinze dies si les converses amb ERC fracassen i necessita l’abstenció d’estat del PP o el Sí patriòtic de Ciutadans? Després de set anys de procés, nou anys si comptem des de la sentencia del TC i no des del primer gran 11S, seria d’esperar que un partit d’estat com el PSOE fos capaç de tenir ben caracteritzat el problema i ben definides les solucions. Fa escassament un mes, la recepta passava per reintroduir el referèndum il·legal en el Codi Penal, obligar l’escola catalana a impartir una assignatura de valors constitucionals i imposar canvis a TV3 perquè deixi de ser “una màquina de propaganda separatista”. Aquestes van ser les tres propostes estrella de Sánchez en relació a Catalunya en el gran debat electoral televisat. Aquestes, i “traer a Puigdemont”. Un mes després, i sense que entremig hi hagi hagut cap canvi estructural objectiu de la situació, només una nova aritmètica al Congrés, se li demana a l’independentisme que es cregui que el PSOE està realment per una solució política en clau democràtica. Els que pressionen ERC perquè faciliti la investidura potser haurien de reconèixer primer que, ara mateix, Sánchez i el PSOE ofereixen molt poca confiança i garanties com a interlocutors. Els dirigents republicans faran bé d’extremar les precaucions, obligar a posar-ho tot per escrit amb la màxima claredat possible i, en termes de relat, presentar qualsevol hipotètic acord amb el més gran dels escepticismes. Aquest PSOE no permet parlar, de moment, d’oportunitats històriques. Les grandiloqüències, millor reservar-les per quan els fets les avalin.

 
 

Comentaris